Quin \u00e9s el l\u00edmit entre esperan\u00e7a i utopia? La hist\u00f2ria del pensament hum\u00e0 est\u00e0 plena de promeses que han enc\u00e8s els cors i han desencadenat revolucions, seguides d'amargues decepcions. Continua val la pena creure, treballar i lluitar pel canvi?<\/p>\n\n\n\n
Una lli\u00e7\u00f3 ens pot venir de la simple observaci\u00f3 de la natura: la llavor que, un cop tirada a terra, desapareix, mor, per desprendre la seva for\u00e7a vital i donar fruit. L'agricultor la planta amb la certesa que donar\u00e0 fruit, encara que no sigui ell qui la vegi brollar. Per\u00f2 nom\u00e9s aix\u00ed la vida es transmet i es perpetua al llarg de les generacions.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 a cadasc\u00fa se'ns presenta la possibilitat de fer llavors de vida al nostre voltant, en una terra potser \u00e0rida i fins i tot inh\u00f2spita. Fem-ho amb la certesa de la collita. Animem els altres i junts preparem les condicions per sembrar pau, esperan\u00e7a, felicitat. Tindrem la for\u00e7a de la comunitat.<\/p>\n\n\n\n
Sembrem amb generositat, creient que el futur ens portar\u00e0 els fruits. \u00c9s l'experi\u00e8ncia que viuen els grans pol\u00edtics, aquells que creuen que nom\u00e9s prenent decisions valentes es pot construir un m\u00f3n millor, fins i tot a costa de pagar el preu de la seva valentia a la perspectiva miop de les properes eleccions. \u00c9s la mateixa experi\u00e8ncia la viuen els pares que saben educar els fills amb la mirada posada en el futur, encara que costi donar un exemple educatiu coherent, o els professors que no persegueixen la popularitat f\u00e0cil del moment. \u00c9s l'experi\u00e8ncia que podem fer malgrat les dificultats que aix\u00f2 comporti. Cadasc\u00fa de nosaltres pot sentir la for\u00e7a de formar part d'un disseny m\u00e9s gran si sap mirar el futur en la dimensi\u00f3 del b\u00e9 com\u00fa i no en la perspectiva immediata del petit inter\u00e8s personal.<\/p>\n\n\n\n
El drama del nostre temps, segons alguns soci\u00f2legs, no est\u00e0 tant a les crisis econ\u00f2miques com a viure presoners de la por, la ira i la desconfian\u00e7a davant el present i el futur. I aix\u00f2 paralitza i impedeix el progr\u00e9s de la societat civil. \u00abConfian\u00e7a\u00bb (en l'altre, en el futur, en el resultat de les nostres accions fins i tot m\u00e9s enll\u00e0 de nosaltres mateixos) podria ser la paraula m\u00e9s important per llen\u00e7ar una veritable revoluci\u00f3 social. L'odi aniquila; l'amor sempre guanya i d\u00f3na fruit.<\/p>\n\n\n\n
A It\u00e0lia, el 1994, un nen nord-americ\u00e0, Nicholas Green, \u00e9s ferit mortalment per un error d'identitat durant un intent de robatori. La not\u00edcia commociona, els titulars parlen de venjan\u00e7a i creix un clima d'odi. que els seus \u00f2rgans puguin ser donats per donar vida a altres. \u00c9s un signe estremidor: la just\u00edcia segueix el seu curs, per\u00f2 aquest acte transcendeix el breu temps de la not\u00edcia i es converteix en una llavor que d\u00f3na fruits. Avui, 30 anys despr\u00e9s, molts recorden Nicholas i la seva fam\u00edlia ha crescut enormement.<\/p>\n\n\n\n