Segurament cadasc\u00fa de nosaltres ha experimentat l'amor gratu\u00eft des del seu naixement, a trav\u00e9s de les cures dels qui ens han at\u00e8s. \u00c9s aix\u00ed que tamb\u00e9 hem apr\u00e8s a estimar amb la vida m\u00e9s que amb les paraules.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta experi\u00e8ncia d'amor ens fa adonar que estimar de deb\u00f2 implica valor, esfor\u00e7 i risc per afrontar l'adversitat i el patiment. En conseq\u00fc\u00e8ncia, qui estima aix\u00ed experimenta la llibertat i la joia de lliurar-se, se sent lliure de l'egoisme que tanca les portes a la comuni\u00f3 amb els germans i ens impedeix cr\u00e9ixer en la fraternitat i en la veritat.<\/p>\n\n\n\n
Si ens estimem, passa com quan els dos pols el\u00e8ctrics es toquen i la llum s'enc\u00e9n i s'il\u00b7lumina tot al voltant. Aix\u00ed, l'amor mutu ens fa.<\/p>\n\n\n\n
Chiara Lubich ens diu que donar testimoni d'aquest amor \u00e9s \u00abla gran revoluci\u00f3 que estem cridats a oferir avui al m\u00f3n modern, en tensi\u00f3 extrema\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
Com fer-ho? Com viure aquest amor superlatiu? Aprenent de models reconeguts per posar-ho en pr\u00e0ctica, en particular, Chiara ens convida a estar al servei dels nostres germans i germanes, especialment dels que ens envolten, comen\u00e7ant per les coses m\u00e9s petites, pels serveis m\u00e9s humils. Ens esfor\u00e7arem a ser els primers a estimar-los, amb desaferrament de nosaltres mateixos i abra\u00e7ant totes les vicissituds i dificultats, petites o grans, que aix\u00f2 pugui suposar.<\/p>\n\n\n\n
D'aquesta manera, tampoc nosaltres trigarem a arribar a aquesta experi\u00e8ncia d'amor, a aquesta plenitud de llum, pau i alegria interior que ens fa com a \u00e9ssers humans.<\/p>\n\n\n\n
Una jove anomenada Santa visita sovint una resid\u00e8ncia de gent gran. Un dia, juntament amb Roberta, coneix Aldo, un home alt, culte i ric. Aldo mira les dues joves amb una mirada ombr\u00edvola: \u00abper qu\u00e8 veniu aqu\u00ed? Qu\u00e8 voleu de nosaltres? Deixeu-nos morir en pau!\u00bb. Santa no es desanima i li diu: \u00abSom aqu\u00ed per a vost\u00e8, per passar una estona junts, con\u00e8ixer-nos, fer-nos amics\u00bb. Tornen m\u00e9s cops.<\/p>\n\n\n\n
Roberta explica: \u00abAquell home estava especialment tancat, molt abatut. No creia ja en l'amor. Santa va ser l'\u00fanica que va aconseguir entrar al seu cor, amb molta delicadesa, escoltant-lo durant hores. Resava \u00edntimament per ell, tenint-lo fortament present al seu pensament i al seu cor, i una vegada li va regalar un objecte que apreciava molt i que ell va acceptar. M\u00e9s tard Santa es va assabentar que Aldo havia mort nomenant-la.<\/p>\n\n\n\n
El dolor per la seva mort es va veure mitigat pel fet de saber que va morir en pau, sostenint a les mans aquell regal que ella li havia fet.<\/p>\n\n\n\n