\u00abHi havia diversos alumnes que assistien a classe espor\u00e0dicament \u2013explica una mestra\u2013. Durant les meves hores lliures solia anar pel mercat que est\u00e0 al costat de l'escola, esperant trobar-los en aquell lloc, perqu\u00e8 m'havia assabentat que hi treballaven per treure's uns diners. Un dia per fi els vaig veure, i ells es van quedar sorpresos que hagu\u00e9s anat personalment a buscar-los i els va impactar veure com eren d'importants per a tota la comunitat educativa. Des de llavors van comen\u00e7ar a venir regularment a classe i va ser realment una festa per a tothom\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
Aquest fet expressa el valor irrenunciable de cada \u00e9sser hum\u00e0. Ens parla d'acolliment incondicional, d'una esperan\u00e7a que no es rendeix i d'una alegria compartida quan es recupera la dignitat en reintegrar-se a la comunitat com a alg\u00fa \u00fanic i insubstitu\u00efble.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha moments a la vida en qu\u00e8 no tots podem seguir el mateix ritme. La nostra pr\u00f2pia fragilitat, o la dels altres, ens impedeix caminar sempre al costat dels que ens acompanyen. Les causes poden ser moltes: cansament, confusi\u00f3, patiment... Per\u00f2 precisament aqu\u00ed s'activa una forma d'amor profundament humana i radicalment comunit\u00e0ria: \u00e9s l'amor atent que sap aturar-se a mirar qui ja no pot seguir el pas, que es fa proper i no abandona. \u00c9s un amor que, com una mare o un pare amb els fills, recull, protegeix i acompanya. \u00c9s un amor pacient que mira l'altre amb comprensi\u00f3, respecte i confian\u00e7a. Es tracta de portar els pesos els uns dels altres, no com un deure, sin\u00f3 com una opci\u00f3 d'amor l\u00facida i lliure que es compromet a caminar m\u00e9s lentament, si cal, per mantenir viva i unida la comunitat familiar i\/o social.<\/p>\n\n\n\n
Aquest tipus d'amor \u2013el que es preocupa, el que cerca, el que inclou\u2013 no distingeix entre bons i dolents, entre \u201cdignes\u201d i \u201cindignes\u201d. Ens recorda que tots, en algun moment, podem estar perduts, i que la joia col\u00b7lectiva del retrobament \u00e9s m\u00e9s forta que qualsevol judici o separaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta idea \u00e9s una invitaci\u00f3 a veure l'altre no pel que ha fet, sin\u00f3 pel fet que \u00e9s \u00fanic i digne de ser estimat. Ens convida a viure l'\u00e8tica del \u201ccuidar\u201d, sense deixar enrere ni abandonar ning\u00fa, restablint aix\u00ed vincles trencats i celebrant junts haver contribu\u00eft a fer el m\u00f3n una mica m\u00e9s hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
Martin Buber, fil\u00f2sof jueu, en reflexionar sobre la relaci\u00f3 profunda entre les persones com a lloc de veritat, afirma que l'autenticitat no es troba en all\u00f2 que fem en solitud, sin\u00f3 en la trobada amb l'altre, sobretot quan es d\u00f3na amb respecte i gratu\u00eftat.<\/p>\n\n\n\n