El m\u00f3n pateix avui una manca d'unitat. Es veu a les divisions en l'\u00e0mbit familiar, entre ve\u00efns, entre esgl\u00e9sies i comunitats, per citar-ne alguns exemples. Sembla que la polaritzaci\u00f3 preval sobre l'entesa. \u00c9s conseq\u00fc\u00e8ncia de l'individualisme que pren la davantera i empeny a decidir i actuar per compte propi, buscant el propi inter\u00e8s o prestigi personal, menyspreant els altres, les seves necessitats i els seus drets.<\/p>\n\n\n\n
I, tot i aix\u00ed, \u00e9s possible experimentar la unitat. \u00c9s un cam\u00ed que comen\u00e7a sempre pel petit, per un s\u00ed interior: s\u00ed a acollir, s\u00ed a perdonar, s\u00ed a viure per a l'altre. No s\u00f3n grans projectes, sin\u00f3 petites fidelitats que, amb el temps, transformen una vida, una comunitat, tot un ambient. I quan aix\u00f2 passa, ens adonem que la fraternitat deixa de ser un ideal i es converteix en una realitat visible i en esperan\u00e7a per a tothom.<\/p>\n\n\n\n
Martin Buber considera que la unitat \u00e9s relaci\u00f3. \u00c9s l'espai de la trobada, el que existeix entre el Tu i el Jo, un lloc sagrat on les difer\u00e8ncies no desapareixen, sin\u00f3 que es reconeixen m\u00fatuament. Per ell, la unitat neix quan dues realitats es deixen tocar, i no quan una s'imposa sobre l'altra. Aquest \u201centre\u201d es pot entendre com un espai que acull la diversitat i que, precisament per aix\u00f2, es converteix en font de comuni\u00f3. Per aix\u00f2, per a Buber, Tota veritable vida \u00e9s trobada<\/em> (Ich und Du, 1923).<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed doncs, a l'altre \u2014ja sigui un amic, un familiar o qualsevol persona que trobem al nostre cam\u00ed\u2014 descobrim la gran \u201coportunitat de la relaci\u00f3\u201d. En particular, l'altre \u201cens salva\u201d quan una situaci\u00f3 dif\u00edcil sembla empresonar-nos a les nostres pors, permetent-nos anar m\u00e9s enll\u00e0 de nosaltres mateixos. Viure per estar units significa caminar junts malgrat les difer\u00e8ncies, transformant-les en un tresor i no pas en un obstacle. \u00c9s una invitaci\u00f3 a passar de la simple conviv\u00e8ncia a la trobada, on all\u00f2 que pertany a cadasc\u00fa, en la reciprocitat, es torna nou perqu\u00e8 \u00e9s compartit i posat en relaci\u00f3. La unitat, entesa aix\u00ed, no \u00e9s la suma de tots dos, ni tampoc fragilitat: \u00e9s for\u00e7a que genera esperan\u00e7a que encara hi hagi un dem\u00e0. La diversitat ja no \u00e9s manca de unitat, sin\u00f3 que es converteix en riquesa m\u00fatua. \u00c9s sentir que el que passa a l'altre tamb\u00e9 ressona en mi. La uni\u00f3 no consisteix a la igualtat, sin\u00f3 a l'harmonia<\/em>, ens recorda Rabindranath Tagore.<\/p>\n\n\n\n Que aquest mes puguem experimentar la joia, la llum, la vida, la pau i l'esperan\u00e7a que neixen de la unitat viscuda. Si en som un, tot es percep d'una altra manera.<\/p>\n\n\n\n