El desig d'eternitat \u00e9s inherent a tot home, tingui conviccions religioses o no. Cadasc\u00fa de nosaltres, de fet, voldria deixar darrere seu alguna cosa que parli de si mateix per sempre. Ho senten i ho experimenten amb for\u00e7a els artistes que s'expressen a les obres que creen i lliuren la seva \u00e0nima a trav\u00e9s d'elles, per\u00f2 tamb\u00e9 els que treballen en la investigaci\u00f3 cient\u00edfica, els que busquen una economia a escala humana, els que lluiten pels drets fonamentals i els que somien amb un m\u00f3n de pau en fraternitat.<\/p>\n\n\n\n
Ho senten i ho experimenten amb for\u00e7a els artistes que s'expressen a les obres que creen i lliuren la seva \u00e0nima a trav\u00e9s d'elles, per\u00f2 tamb\u00e9 els que treballen en la investigaci\u00f3 cient\u00edfica, els que busquen una economia a escala humana, els que lluiten pels drets fonamentals i els que somien amb un m\u00f3n de pau en fraternitat<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que tot home o dona t\u00e9 l'oportunitat de viure una experi\u00e8ncia amb gust d'eternitat, estimant, estimant els altres, comen\u00e7ant pels m\u00e9s propers i seguint pels m\u00e9s llunyans, sense oblidar aquest pro\u00efsme que la vida posa cada dia al nostre costat. Ens ho recorda una frase: \u00abFes als altres all\u00f2 que vulguis que et facin a tu, no facis als altres all\u00f2 que no vulguis que et facin a tu\u00bb, l'anomenada \u00abregla d'or\u00bb present en totes les cultures i religions de la humanitat.<\/p>\n\n\n\n
Estimar, doncs, estimar sempre, \u00e9s a dir, ocupar-se del pro\u00efsme, compartir alegries, penes, sortir de nosaltres mateixos per construir noves relacions, fetes de respecte mutu, de comuni\u00f3 fraterna, d'ajuda desinteressada, de col\u00b7laboraci\u00f3, de cerca comuna\u2026 Una experi\u00e8ncia extraordin\u00e0ria que pot donar sentit als nostres dies, que amplia els nostres sentiments m\u00e9s bonics i respon a una necessitat profunda que ens pertany a tots i posa en circulaci\u00f3 aquest \u00abb\u00e9 relacional\u00bb que d\u00f3na gust tant a la vida individual com a la vida social a la que estem immersos. Estimar tothom sense distinci\u00f3, prendre la iniciativa en l'amor, comprendre profundament l'altre i captar les seves necessitats, i respondre amb gestos concrets, perqu\u00e8 l'amor no \u00e9s sentimentalisme sin\u00f3 un valor que mou la ment el cor i els bra\u00e7os i ens impulsa a lacci\u00f3. I all\u00e0 on abans hi havia prepot\u00e8ncia, domini, indifer\u00e8ncia, solitud, veurem n\u00e9ixer una vida al nostre voltant, gr\u00e0cies tamb\u00e9 a la nostra petita per\u00f2 forta i decisiva contribuci\u00f3; una vida m\u00e9s rica de sentit, que deixar\u00e0 una empremta duradora per sempre.<\/p>\n\n\n\n
Tots sabem que Jes\u00fas de Natzaret va ser el primer que va parlar d'amor i d'amor mutu. Les seves paraules ressonen encara avui en tots nosaltres i ens mostren un cam\u00ed que cal seguir. De fet, recordem la par\u00e0bola del samarit\u00e0, la hist\u00f2ria d'un home de Samaria que, en trobar al cam\u00ed un estranger ferit i maltractat per uns lladres, se'n va aturar i se'n va ocupar, mentre que un sacerdot i un levita havien passat de llarg sense aturar-se.<\/p>\n\n\n\n
Tots nosaltres podem ser com aquell samarit\u00e0 i viure la dimensi\u00f3 concreta de l'amor, especialment aquests dies tan plens de viol\u00e8ncia de guerres, d'abusos, de morts, i generar a casa nostra, als nostres llocs de treball, a les nostres ciutats, com recordava Chiara Lubich, \u00abuna cultura de pau per a la unitat dels pobles\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
Era el seu somni i avui tamb\u00e9 podria ser el nostre.<\/p>\n\n\n\n