Estem en un lloc solitari a prop de Betsaida, a Galilea. Jes\u00fas est\u00e0 parlant del Regne a la multitud. El mestre hi havia anat amb els ap\u00f2stols perqu\u00e8 descansessin despr\u00e9s de la seva llarga missi\u00f3 per aquella regi\u00f3, en qu\u00e8 havien predicat la conversi\u00f3 \u00abanunciant la Bona Nova i guarint per tot arreu\u00bb (Lc 9, 6). Cansats, per\u00f2 amb el cor ple, explicaven el que havien viscut.<\/p>\n\n\n\n
No obstant, la gent se n'assabenta i va. Jes\u00fas acull tothom: escolta, parla, cuida. La muni\u00f3 augmenta. S'acosta la nit i comencen a tenir gana. Els ap\u00f2stols se n'adonen i proposen al mestre una soluci\u00f3 l\u00f2gica i realista: \u00abAcomiada la gent perqu\u00e8 vagin als pobles i llogarets del contorn i busquin allotjament i menjar\u00bb. Despr\u00e9s de tot, Jes\u00fas ja havia fet molt\u2026 Per\u00f2 Ell els respon:<\/p>\n\n\n\n
\"Doneu-los menjar vosaltres mateixos\"<\/strong><\/p>\n\n\n\n Es queden desconcertats. \u00c9s impensable: nom\u00e9s tenen cinc pans i dos peixos per a diversos milers de persones; no \u00e9s possible trobar el que \u00e9s necessari a la petita Betsaida, i tampoc tindrien diners per comprar-lo.<\/p>\n\n\n\n Jes\u00fas vol obrir-los els ulls. Commogut per les necessitats i problemes de les persones, es disposa a donar una soluci\u00f3. I ho fa partint de la realitat i valorant all\u00f2 que hi ha. \u00c9s cert, all\u00f2 que tenen \u00e9s poc, per\u00f2 els encomana una missi\u00f3: ser instruments de la miseric\u00f2rdia de D\u00e9u, que pensa en els seus fills. El Pare interv\u00e9, per\u00f2 els necessita.<\/p>\n\n\n\n El miracle requereix la nostra iniciativa i la nostra fe, que creixer\u00e0 aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n \"Doneu-los menjar vosaltres mateixos\"<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, doncs, a l'objecci\u00f3 dels ap\u00f2stols, Jes\u00fas respon ocupant-se, per\u00f2 els demana que facin la seva part, encara que sigui petita. No la menysprea. No resol el problema en comptes d'ells. El miracle succeeix, per\u00f2 requereix que participin amb tot all\u00f2 que tenen, amb el que han pogut aconseguir i han posat a disposici\u00f3 de Jes\u00fas per a tothom. Aix\u00f2 implica algun sacrifici i confian\u00e7a en Ell.<\/p>\n\n\n\n El mestre parteix de la situaci\u00f3 per ensenyar-nos a ocupar-nos, junts, els uns dels altres. Davant les necessitats dels altres no valen excuses (\u00abno ens competeix\u00bb; \u00abno puc fer res\u00bb; \u00abs'han d'apanyar, com fem tots\u00bb\u2026). En la societat que D\u00e9u ha pensat, s\u00f3n benaurats els qui donen menjar als famolencs, els qui vesteixen els pobres i veuran els qui ho necessiten (cf. Mt 25, 35-40).<\/p>\n\n\n\n \"Doneu-los menjar vosaltres mateixos\"<\/strong><\/p>\n\n\n\n La narraci\u00f3 d'aquest episodi ens recorda la imatge del banquet que descriu el llibre d'Isa\u00efes, un banquet que D\u00e9u mateix ofereix a tothom, quan Ell \u00abeixugar\u00e0 les ll\u00e0grimes de totes les cares\u00bb (Is 25, 8). Jes\u00fas mana que se senten en grups de cinquanta, com les grans ocasions. Sent Fill, es comporta com el Pare, cosa que subratlla la seva divinitat.<\/p>\n\n\n\n Ell mateix ho donar\u00e0 tot fins a fer-se aliment per nosaltres a l'Eucaristia, el nou banquet de la comuni\u00f3. Davant de tantes necessitats com van sorgir a la pand\u00e8mia del covid-19, la comunitat dels Focolars de Barcelona va crear un grup a trav\u00e9s de les xarxes socials en qu\u00e8 comparteixen les necessitats i posen en com\u00fa b\u00e9ns i recursos. I \u00e9s impressionant veure com circulen mobles, aliments, medicines, electrodom\u00e8stics\u2026 Perqu\u00e8 \u00abnom\u00e9s podem fer poc \u2013diuen\u2013, per\u00f2 plegats es pot fer molt\u00bb. Encara avui, el grup Fent fam\u00edlia contribueix que ning\u00fa entre ells passi necessitat, com a les primeres comunitats cristianes (cf. Ac 4, 34).<\/p>\n\n\n\n Silvano Malini i l'equip de la Paraula de Vida<\/em><\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n