La Fira del Llibre de Madrid és un gran “trobadrom”. Com a visitant dels seus casetes o emboscat a la de Ciutat Nova (la número 123 aquest any) la Fira per mi sempre ha tingut l'al·licient de la seguretat que, enmig de la multitud de persones que l'abarroten, em trobaré amb algun rostre conegut.
Comprovo que molts comparteixen amb mi aquesta sensació. Ensopegar amb qualsevol amic, conegut o saludat; el millor és la intersecció més inesperada: un antic alumne o un a penes recordat col·lega, el familiar amb qui ja només es coincideix als funerals o aquella persona que hagués pogut ser algú important a la vida d'un.
Cal fer crònica blanca i contemplar amb empatia i amor tota aquesta humanitat que s'arremolina al Retiro. Si diem que un arbre creix al costat d'un altre per amor… per què no serà el mateix motiu el que ens empeny a coincidir aquests dies en aquest lloc? I en tot cas és una ocasió per celebrar aquest ja antic Visca la gent!
Amb aquesta predisposició cal interactuar dins la caseta. Amb el company i amb els lectors que treuen el cap a llegir aquest altre llibre les pàgines del qual són les portades estratègicament distribuïdes al taulell. Adquirir un llibre és una decisió important, ni més ni menys que afegir un element més al patrimoni de la nostra vida. La suma de tots els llibres que comprem i llegim és una part important del nostre retrat.
M'agrada veure el futur lector dubtant davant del llibre que fulleja i fulleja… Què buscarà en aquestes pàgines? la promesa d?una tarda apassionant? La confirmació dels seus biaixos ideològics? El descobriment d'una nova veritat? Quan l'ocasió es presenta, m'ha funcionat proposar un truc per decantar la decisió: "Miri vostè: sembla que l'essència d'un llibre, qualsevol d'ells que superi aquesta xifra, es troba sempre a la pàgina cent. Obriu-lo per aquí i si us agrada el que llegeix una mica així en diagonal, segur que us agradarà tot".
M'agrada aquest ambient primaveral, amb pluges molt suportables i arcs iris esplèndids. Els matins laborals, més tranquils, són els meus preferits. La Graciela em va explicar la història d'una noia molt jove que va sentir que els ulls de la il·lustració d'una portada l'atreien irremeiablement. Va buscar a les butxaques les monedes una a una per assolir el preu marcat. En fi, els venedors el van completar de la seva: no es quedaria aquesta jove sense conèixer els “Ensenyaments del gos zen”.
Molts i molts voluntaris hem atès aquest taulell, 27 persones molt variades, i s'ha aconseguit una xifra molt destacada de vendes: 474 llibres (l'any passat en van ser 389).
L'important, però, o el més important són els milers d'interaccions que entorn de la nostra caseta han plantat llavors d'unitat.
Juan Baraibar
