Un llibre sobre la vida real d'una persona que va aconseguir transmetre una abraçada incondicional a la família i al seu entorn, serveix per teixir noves relacions i sensibilitzar sobre la realitat de les persones amb discapacitat.
Sense paraules és un llibre i una excusa. El seu autor, Francesc Brunés Marfà, membre de la comunitat dels Focolars de Girona, no només ens relata la vida de la seva filla Maria —que, a causa d'una discapacitat severa, no va poder parlar durant els 39 anys de vida—, sinó que també ens obre una finestra a molts matisos de l'amor que només es revelen en situacions límit sostingudes en el temps. Es tracta d'una autoficció, un gènere literari molt apreciat actualment, que emana la calidesa i la intimitat nascudes d'una experiència familiar de dolor i amor radical, mostrada obertament a tothom que s'hi vulgui acostar, tant si va conèixer Maria com si no.
Però Sense paraules és també una excusa. Tant la lectura com les presentacions que s'estan realitzant per Catalunya es mostren com una oportunitat per connectar amb persones que viuen situacions similars a la família o al seu entorn. L'obra, que convida a endinsar-se en aquells espais de l'experiència humana que van més enllà del llenguatge, genera un clima de diàleg emotiu del qual neixen noves relacions i complicitats. La simple signatura d'un exemplar, ens explica Francesc, “es converteix en una oportunitat perquè algunes persones m'obrin el cor i les cicatrius de bat a bat”.
Les dues presentacions realitzades a la ciutat de Girona aquesta primavera també han estat una oportunitat per convidar representants de la cultura, del món associatiu, de l'Església Catòlica i de l'ajuntament. Aquests actes han servit per impulsar nous projectes de sensibilització i formació que permetin aprofundir els rics aprenentatges vivencials sobre l'amor i el dolor que s'amaguen sota les limitacions de la discapacitat. Així mateix, la taula rodona sobre "la discapacitat com a factor d´humanització", organitzada per la Fundació Veu i la parròquia de Calella, va comptar amb la col·laboració de la comunitat del Moviment dels Focolars i va ser una altra oportunitat de sensibilització, ja que va incloure, a més de Francesc, els testimonis de Montserrat Niubó, María José Serra i Núria Sendra.
Com afirma la coneguda escriptora Maria Mercè Roca al pròleg, Senses Paraules, “és una lliçó serena de com els duels de la vida poden ser aprenentatges d'esperança”. Un llibre que és, en definitiva, una excusa.
