Entrevistem Cinta Lacasa, fundadora d'Edugascar, associació sense ànim de lucre, l'objectiu principal de la qual és fomentar l'educació, l'emprenedoria i la salut infantil a Madagascar.

Com sorgeix Edugascar, i com reflecteix els valors del Moviment dels Focolars, fins i tot des d'un punt de vista humanitari o laic, més enllà de les conviccions religioses?

Edugascar (ve d'Educació + Madagascar) va néixer quan vam acollir un jove malgaix que va venir a fer un màster. En acabar-ho, li vam proposar tornar a poc a poc els diners que li havia estat prestats i així poder ajudar altres estudiants del seu país, i així va començar tot. El projecte cerca que l'ajuda es multipliqui i beneficiï la societat del país. Està totalment en sintonia amb els valors del Moviment —la fraternitat, el desenvolupament personal i la solidaritat—, i molts dels voluntaris a Madagascar en formen part. A més, quan vaig allà em acostumo allotjar al Focolar.

El web d'Edugascar esmenta la seva creació el 2017 a l'entorn de la família Capdevila-Lacasa, juntament amb una connexió molt íntima amb Madagascar. Com va ser aquest descobriment mutu entre cultures?

El més valuós ha estat la relació personal. Tots som voluntaris, tant aquí com allà, i aquesta col·laboració ens ha canviat la mirada. A Madagascar el voluntariat era una cosa nova, i junts hem après a compartir la vida, els coneixements ia crear una veritable comunitat i fraternitat.

Els projectes d'Edugascar estan clarament destinats a atendre necessitats reals identificades en col·laboració amb persones locals. Ens podries explicar com s'ha forjat aquest treball comunitari?

El primer projecte va ser “Estimar la natura”, perquè gran part de l'illa està desforestada. Volíem implicar els nens en la cura de l'entorn, com a les nostres escoles, amb jardins i horts. Amb l'ajuda de la Niry, mestra i gran col·laboradora, vam veure que abans calia assegurar l'accés a l'aigua. Així va néixer la idea de reparar pous i construir-ne de nous, aconseguint que diverses escoles ens copiessin la iniciativa.

Amb el temps, hi afegim una missió mèdica amb la UIC, Barraquer i General Òptica, etc. i programes de formació en emprenedoria, agricultura i piscicultura, en col·laboració amb el Ministeri de Treball i la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot s'ha fet amb les comunitats locals. Avui, Niry i Landry ocupen càrrecs importants en Educació i Salut, i seguim treballant amb la mateixa convicció: quan fas el bé i dónes el millor de tu, el bé es multiplica.

Mirant endavant, quins somnis o projectes d'Edugascar t'il·lusionen ara mateix? Com t'imagines que col·laboracions o connexions amb altres moviments, persones o organitzacions podrien enriquir aquests somnis i multiplicar l'impacte d'aquesta obra a Madagascar i més enllà?

La veritat és que gairebé no em crec ni el present. Acabo de contactar amb el president d'una organització internacional d'oftalmologia per veure si pot donar suport a les missions mèdiques. No aspiro a grans coses; tot és providència. La paràbola dels talents m'inspira molt: si tens una capacitat, posa-la al servei dels altres.
A Madagascar visc la gratitud, l'alegria i la fraternitat compartint amb les focolarines una vida senzilla, fins i tot a l'austeritat. Crec en la generositat recíproca i animo tothom a implicar-se sense por: quan estimes i dónes, el cèntuple t'està esperant.

Aquest paràgraf, enviat als qui participen a la missió que va començar a finals de setembre, reflecteix el que es pot esperar de l'experiència de voluntariat a l'associació:

“Olors, colors, sabors, paisatges, somriures, faccions, sons, sorolls, músiques, salutacions, emocions, converses, dubtes, cansament, il·lusió, adaptació, esforç, agraïment, companyonia, ajuda, comprensió, estima, convivència, compartir… Tot això i més, ens acompanyarà i modelarà els nostres cors.

Per conèixer més del projecte o contactar, visiteu la vostra pàgina web: https://www.edugascar.org/