La nit és símbol de les tenebres, del que és desconegut, de l'absència d'aquesta llum que no aconseguim trobar si no tenim un llum i un company de viatge pel camí. La nit és la que envolta el nostre planeta, ferit i violentat per lluites fratricides, per guerres que continuen organitzant-se per la cobdícia de poder i de diners. La nit també és la que viuen milions de persones que ja no tenen veu per cridar contra les injustícies i els abusos.

I nosaltres? Com continuar creient en aquest món renovat que no es manifesta segons les nostres expectatives? Com reconèixer els signes del bo que hi ha en les relacions de cada dia? Són preguntes a les quals no sabem sempre donar una resposta, però que ens impulsen a buscar un company de viatge que sovint no veiem, a reconèixer la necessitat universal d'una espiritualitat que és pròpia de l'ésser humà i que es pot fer present si entre nosaltres es viu l'amor recíproc.

De vegades són breus centelleigs de llum, que brillen de les maneres més inesperades, fins i tot a través de les xarxes socials, els que il·luminen la nit. Com la història de Chiara Badano i Sara Corneli, dues amigues a través del temps.

Sara, nascuda el 1998, sent encara gairebé una nena “coneix” Chiara, morta als 19 anys el 1990, a través de les moltes trobades que expliquen la seva extraordinària història de vida. La descobreix com a amiga, companya de somnis, confident i presència forta. La Sara és una jove que viu, canta, balla, estudia, té amics, creix, fascina. Alhora, viu la quotidianitat d'una malaltia congènita que —no només figuradament— li treu l'alè. Viu amb la certesa que “Tot ho venç l'Amor” (el tema del seu treball final de batxillerat); viu el do d'un trasplantament de pulmó i es converteix ella mateixa en do, que donarà testimoni amb llibres, trobades a escoles, peces musicals i curtmetratges, un bloc i una representació teatral.

Viu la seva formidable família, l'enamorament i l'amor. La seva mort el 2022, amb només 24 anys, deixa desconcertats i més sols tots aquells que la van voler, fins i tot simplement en haver-la trobat a Facebook.

En el seu pas intens per aquesta terra, Sara té a Chiara una amiga sempre propera que acompanya, anima i sosté i que es “revela” en els moments i en les ocasions més impensables: una amiga que sap “estar al costat” tant en l'alegria cristal·lina com en el dolor i en la soledat d'un hospital o d'una unitat de cures intensives.

En els darrers moments, de solitud i debilitat, la presència de Chiara es torna misteriosament silenciosa, gairebé esquiva, però precisament per això més autèntica i destinada a ser una amistat “per sempre”.

Chiara i Sara: úniques, com cada història és única.