Des de temps remots, la humanitat cultiva el desig de conèixer el futur, a través de ritus màgics o de la interpretació dels signes de la naturalesa. Algunes de les obres més grans de l'Antiguitat de les diverses cultures i religions estan marcades per aquesta tensió. Sovint neixen en els períodes històrics de més patiment d'un poble.
Però és realment útil saber què passarà? Què ens ofereix conèixer per endavant els esdeveniments que viurem, o la manera com els viurem? Cap de les tradicions llegendàries no ho revela plenament i, més sovint, el simbolisme amaga una recerca molt concreta i l'espera d'un demà millor que doni sentit als patiments d'avui.
Es podria dir que, quan les coses van bé, el futur no ens preocupa; mentre que quan van malament ens sosté i ens anima l'esperança que demà puguin canviar per millor. És la necessitat profunda d'esperar un món nou, diferent, no només per a mi, sinó per a tothom.
El món d'avui expressa un “crit” que concerneix tota la humanitat. Encara que no ens afecti directament, només cal mirar els informatius o fullejar els diaris per adonar-nos de tragèdies de tota mena. Com les vivim nosaltres? Ens acostumem i intentem sobreviure o, per contra, ens deixem interpel·lar pel futur i actuem en conseqüència?
El món que imaginem, certament, encara no existeix; i, tanmateix, com recordava George Orwell, és possible. Però quin, entre els possibles mons? Què podem fer nosaltres? Una resposta la trobem al pensament d'Albert Camus: «La veritable generositat cap al futur consisteix a donar-ho tot al present»[1].
El futur, per tant, no és només una cosa que cal esperar, sinó que es pot preparar i, en certa manera, anticipar-se ja des d'ara. Depèn de la nostra actitud i de les nostres accions quotidianes. No sabem quan veurem els fruits del canvi: és com una llavor silenciosa que creix sense que ens adonem i que, amb el temps, es converteix en una planta capaç de nodrir, protegir i generar vida al seu voltant.
La sorpresa és que no en podem imaginar les conseqüències: la novetat està garantida. Serà un futur imprevisible, nascut de relacions transformades, sentiments compartits i una solidaritat que es fa acció.
Per convertir-se en motor de canvi i de renovació de la societat cal valentia, deixar-se interpel·lar per qui pateix, per qui està sol, per qui necessita la nostra ajuda o el nostre consell. No estarem exempts de dificultats i de lluites interiors, però tampoc no faltaran moments d'alegria i d'autèntica plenitud.
Recentment, a Florència, va tenir lloc un esdeveniment per sensibilitzar i implicar els participants en una caravana de fraternitat: una ocasió per reflexionar i compartir experiències sobre com construir un futur de pau des de diferents àmbits: econòmic, sindical, reconversió industrial, ecològic, etc. Una acció que es vol estendre com una taca d?oli a altres ciutats i països. Ànim! Siguem actors i no espectadors perquè el futur sigui un present de fraternitat, concòrdia i pau.
