El nucli del missatge de Jesús és el Regne de Déu, del qual vol donar la bona notícia l'Evangeli de Marc. Aquí és anunciat mitjançant una paràbola, amb la imatge del gra que, un cop tirat a terra, desprèn la seva força vital i dóna fruit. Però què és el Regne de Déu per a nosaltres avui?, què té en comú amb la nostra història personal i col·lectiva, constantment suspesa entre expectatives i desil·lusions? Si ja està sembrat, per què no veiem els seus fruits de pau, de seguretat i de felicitat?

«Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com»

Aquesta Paraula ens comunica la confiança total de Jesús en el designi que Déu té sobre la humanitat: «[…] Per Jesús, que va venir a la terra, per la seva victòria, aquest Regne ja és present al món, i el seu compliment, que posarà fi a la història, ja està assegurat. L'Església és la comunitat dels qui creuen en aquest Regne, i n'és el començament»^[1]. A tots els qui l'acullen els hi confia la tasca de preparar el terreny per rebre el do de Déu i salvaguardar l'esperança en el seu amor. «[…] De fet no hi ha esforç humà, intent ascètic, estudi o investigació intel·lectual que et pugui ajudar a entrar al Regne de Déu. És el mateix Déu qui ve a trobar-te, qui es revela amb la seva llum o et toca amb la seva gràcia. I no hi ha cap mèrit del qual et puguis vanagloriar o en què puguis recolzar-te per tenir dret a un do de Déu. El Regne se t'ofereix gratuïtament»^[2].

«Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com»

Abocar-hi el gra: no quedar-s'ho per a un mateix, sinó sembrar-lo amb abundància i confiança. «De nit o de dia»: el Regne creix silenciosament, fins i tot en la foscor de les nostres nits. També podem demanar cada dia: «Vinga el teu Regne». El gra no requereix un treball continu de supervisió per part del pagès, sinó més aviat la capacitat d'esperar amb paciència que la natura segueixi el seu curs.

Aquesta Paraula de vida ens obre a confiar en la força de l'amor, que dóna fruit al seu temps. Ens ensenya l'art d'acompanyar amb paciència allò que pot créixer per si mateix, sense ànsia pels resultats;

«[…] Un mes abans del casament, el nostre fill ens truca alarmat per dir-nos que la seva noia s'ha tornat a drogar. Demana consell sobre què fer. No és fàcil respondre. Podríem aprofitar l'oportunitat per convèncer-lo que la deixi, però no ens sembla el camí adequat. Així que us suggerim que miri bé en el seu cor […]. Segueix un llarg silenci, i després: “Crec que puc estimar una mica més”. Després del casament aconsegueixen trobar un excel·lent centre de recuperació amb suport ambulatori. Passen catorze llargs mesos, durant els quals ella aconsegueix mantenir la seva promesa de “no més drogues”. És un llarg camí per a tothom, però l'amor evangèlic que intentem tenir entre tots dos –fins i tot entre llàgrimes– ens dóna la força d'estimar el nostre fill en aquesta situació delicada. Un amor que potser també l'ajudi a entendre com estimar la seva dona»^[3].

Letizia Magri i l'equip de la Paraula de Vida

[1] Cf. C. LUBICH, Paraula de vida, agost de 1983: EAD., Paraules de Vida/1 (1943-1990), Madrid 2020, p. 281.
[2] C. LUBICH, Paraula de vida d'octubre del 1979: ibid.., p. 155.
[3] S. PELLEGRINI, G. SALERNO, M. CAPORALE, Una transformació silenciosa. Testimonis de famílies de tot el món sobre “Amoris laetitia”, Madrid 2022, p. 88.