La frase de l'Escriptura que se'ns proposa en aquest temps quaresmal forma part del salm 51, on trobem, al verset 12, una invocació ardent i humil: «Crea en mi, oh Déu, un cor pur, renova dins meu un esperit ferm». El text que la conté és conegut com el Miserere. En ell, la mirada de l'autor comença explorant els amagatalls de l'ànima humana per captar les seves fibres més profundes, les de la nostra profunda ineptitud davant de Déu i, alhora, l'anhel insaciable de plena comunió amb Aquell de qui procedeix tota gràcia i misericòrdia.

«Crea en mi, oh Déu, un cor pur, renova dins meu un esperit ferm».

El salm s'inspira en un episodi molt conegut de la vida de David. Aquest, cridat per Déu a cuidar el poble d'Israel ia guiar-lo pels camins de l'obediència a l'Aliança, transgredeix la seva missió: després d'haver comès adulteri amb Betsabé mana matar en batalla el marit d'aquella, Uries l'hitita, oficial del seu exèrcit. El profeta Natan li revela la gravetat de la culpa i l'ajuda a reconèixer-la. És el moment de confessar el pecat i reconciliar-se amb Déu.

«Crea en mi, oh Déu, un cor pur, renova dins meu un esperit ferm».

El salmista posa en boca del rei invocacions molt fortes però que brollen del seu penediment profund i de la total confiança en el perdó de Déu: «esborra», «renta'm», «purifica'm». En el verset que ens interessa, utilitza en particular el verb «crea» per indicar que l'alliberament complet de les debilitats de l'home únicament és possible per a Déu. És la consciència que només Ell ens pot fer criatures noves de «cor pur», omplir-nos de nou del seu esperit vivificant, donar-nos la veritable alegria i transformar radicalment la nostra relació amb Déu (l'«esperit ferm») i amb els altres éssers vius, amb la natura i amb el cosmos.

«Crea en mi, oh Déu, un cor pur, renova dins meu un esperit ferm».

Com posar en pràctica aquesta paraula de vida? El primer pas serà reconèixer-nos pecadors i necessitats del perdó de Déu, amb una actitud de confiança il·limitada en Ell.

Pot passar que els nostres errors recurrents ens descoratgin, ens tanquin en nosaltres mateixos. Aleshores cal deixar entreoberta, almenys una mica, la porta del nostre cor. Chiara Lubich escrivia a l'inici dels anys 40 a una persona que se sentia incapaç de superar les seves misèries: «Cal treure's de l'ànima qualsevol altre pensament. I creure que Jesús es veu atret només per l'exposició humil, confiada i amorosa dels nostres pecats. Nosaltres, per nosaltres mateixos, no tenim ni fem res més que misèries. Ell, per si mateix i pel que fa a nosaltres, no té més que una qualitat: la Misericòrdia. La nostra ànima només es pot unir a Ell oferint-lo com a regal, com a únic regal, no les nostres virtuts sinó els nostres pecats! […] Si Jesús va venir a la terra, si es va fer home, si alguna cosa anhela […] és només fer de Salvador, fer de Metge! Només desitja»[1].

«Crea en mi, oh Déu, un cor pur, renova dins meu un esperit ferm».

Després, un cop alliberats i perdonats, i comptant amb l'ajuda dels germans –perquè la força del cristià ve de la comunitat–, posem-nos a estimar concretament el proïsme, sigui quina sigui. «El que se'ns demana és aquest amor mutu a base de servei, de comprensió i participació en els dolors, les ànsies i les alegries dels nostres germans; aquest amor que tot ho cobreix, que tot ho perdona, propi del cristià»[2].

I el papa Francesc diu: «El perdó de Déu […] és el signe més gran de la seva misericòrdia. Un do que cada pecador perdonat és cridat a compartir amb cada germà o germana amb qui es troba. Tots aquells que el Senyor ens ha posat al costat –els familiars, els amics, els companys, els parroquians…–, tots, com nosaltres, necessiten la misericòrdia de Déu. És bonic rebre el perdó, però també tu, si vols ser perdonat, has de perdonar. Perdona! […] per ser testimonis del seu perdó, que purifica el cor i transforma la vida»[3].

Augusto Parody i l'equip de la Paraula de Vida

[1] C. Lubich, El primer amor. Cartes dels inicis (1943-1949), Ciudad Nueva, Madrid 2011, pàg. 122-123.
[2] C. Lubich, Paraula de vida, maig de 2002: Ciutat Nova 387 (5/2002), p. 24.
[3] Francisco, Audiència general, 30-3-2016: La tendresa d´un Pare. Catequesi a l'Any Sant de la Misericòrdia, Ciudad Nueva, Madrid 2016, p. 101.