Aquest mes ens deixem il·luminar, com a llum per al nostre sender (cf. Sal 119, 105), de la paraula i de l'experiència de l'apòstol Pau.

Ell també ens anuncia a nosaltres, com als cristians de Corint, un missatge fort: el nucli de l'Evangeli és la caritat, l'àpat, l'amor desinteressat entre germans.

La nostra Paraula de vida forma part de la conclusió d'aquesta carta, en què la caritat és abundantment recordada i explicada en tots els matisos: és pacient, servicial, estima la veritat, no busca el seu interès (1 Co 13)…

L'amor mutu, viscut així a la comunitat cristiana, és bàlsam per a les divisions que sempre l'amenacen i signe d'esperança per a tota la humanitat.

«Feu-ho tot amb amor»

És impactant que Pau exhorti a actuar (en el text grec) «estant a l'amor», com indicant una condició estable, un romandre en Déu, que és Amor.

Com podríem acollir-nos mútuament i acollir cada persona amb aquesta actitud, sinó reconeixent que primer som estimats per Déu, fins i tot en les nostres debilitats?

Aquesta consciència renovada és la que ens permet obrir-nos sense por als altres per entendre les seves necessitats i posar-nos al seu costat, compartint recursos materials i espirituals.

Ell va ser sempre el primer a donar: «[…] la salut als malalts, el perdó als pecadors, a la instint egoista d'acaparar oposa la generositat; com donem, quant d'amor posem fins i tot en un petit gest d'atenció a l'altre. […] L'amor és essencial, perquè sap acostar-se al proïsme fins i tot amb un simple gest d'escolta, de servei, de disponibilitat. Què important […] és tractar de ser l'amor per a cadascú! Trobarem el camí directe per entrar al seu cor i alleujar-lo»^[2]

«Feu-ho tot amb amor»

Aquesta Paraula ens ensenya a apropar-nos als altres amb respecte, sense falsedat, amb creativitat, deixant espai a les seves millors aspiracions perquè cadascú pugui donar la seva aportació al bé comú.

Ens ajuda a valorar cada ocasió concreta de la nostra vida diària: «[…] les tasques domèstiques, del camp o del taller, els tràmits administratius, els deures del col·legi o les responsabilitats al camp civil, polític i religiós. Tot es pot transformar en servei atent i sol·lícit».^[3]

Podríem imaginar-nos un mosaic de l'Evangeli viscut amb senzillesa. Escriuen uns pares: «Quan una veïna ens va dir, angoixada, que el seu fill era a la presó, acceptem anar-lo a visitar. Dejunem el dia abans d'anar-hi, esperant tenir la gràcia de dir-li el que convenia. Després paguem la fiança per alliberar-lo».^[4]

Un grup de joves de Buea (el Camerun sud-occidental) va organitzar una recollida de fons per ajudar els desplaçats interns a causa de la guerra^[5]. Van visitar un home que havia perdut un braç a la fugida. Conviure amb aquesta discapacitat es va convertir per a ell en un gran repte, ja que els seus hàbits van canviar dràsticament. «Ens va dir que la nostra visita li havia donat esperança, alegria i confiança. Va sentir l'amor de Déu a través de nosaltres», ens explica la Regina. Afegeix Marita: «Després d'aquesta experiència estic convençuda que res no és massa petit si es fa per amor… No cal més: l'amor és el que mou el món. ¡Comprovem-ho!».

Letizia Magri i l'equip de la Paraula de Vida

[1] Aquest mes proposem la Paraula de vida que un grup de cristians d'Alemanya de diferents Esglésies han triat per viure al llarg de tot l'any.
[2] C. Lubich, Paraula de vida, octubre 2006, a Ciutat Nova n. 435 (10/2006), p.
[3] Ibid.
[4] S. PELLEGRINI, G. SALERNO, M. CAPORALE (eds.), Una transformació silenciosa. Testimonis de famílies de tot el món sobre Amoris laetitia, Ciudad Nueva, Madrid 2022, p.
[5] Text adaptat de: unitedworldproject.org/ca/workshop/camerun-compartir-amb-los-desplaçats/.