Mariàpolis, una paraula molt evocadora per a la majoria de les persones que han tingut a veure amb una, ja sigui en el seu format temporal com a permanent.
Mariàpolis pretén ser un espai de convivència on experimentar la fraternitat com a via de renovació de la societat, una resposta als reptes d'avui ia la recerca de felicitat que tota persona anhela.
És una iniciativa organitzada pel Moviment dels Focolars des dels anys 50 en què es va celebrar la primera a les muntanyes dolomites (nord d'Itàlia). Des de llavors s'han anat difonent arreu del món. La primera que va arribar a les nostres terres va ser a Solsona (Lleida) el 1964. Solen tenir una freqüència anual, de vegades d'àmbit nacional, internacional i d'altres d'àmbit local.
L'objectiu és construir durant uns dies una petita ciutat, formada per persones procedents de les més diverses classes socials, d'idees diferents, conviccions religioses o no; famílies, joves, nens… que conviuen sota una única llei, la de l'amor, que fa superar totes les diferències. A les Mariàpolis permanents, com la de Loppiano, es viu així cada dia de l'any. Durant aquesta es tracten diferents temes a través de tallers, taules rodones o actes recreatius. Tot sobre la base d‟un diàleg obert i profund, sense prejudicis preconcebuts, en un clima de respecte, solidaritat i reconeixement del valor de l‟altre. També s'ofereixen excursions i vetllades lúdiques que contribueixen a crear un ambient de família.
