Pere, Jaume i Joan pugen a una muntanya alta amb Jesús i hi veuen la glòria del Mestre i senten la veu del Pare que el reconeix com a Fill.

Una experiència extraordinària, cara a cara amb Déu, que permet a la seva criatura conèixer-lo a l'esplendor. El temor els ha fet caure a terra, però Jesús els toca i els diu:

«Aixequeu-vos, no tingueu por».

El verb aixecar-se és el mateix amb què l'Evangeli sol expressar la resurrecció, així com «no tingueu por» són les primeres paraules que el Ressuscitat dirigeix a les dones al costat del sepulcre buit després de saludar-les (Mt 28, 10; cf. 28, 5). Així doncs, les paraules de Jesús, fortes i clares, són una decidida invitació a una vida nova, que és possible per als deixebles amb el toc de la mà.

També nosaltres ens veiem de vegades frenats per les nostres pors, afligits per les proves de la vida, per situacions sense sortida. No podem comptar només amb les nostres forces per recuperar l'impuls del testimoniatge, sinó més aviat amb la gràcia de Déu, que sempre ens precedeix.

«Qui no passa per proves? Aquestes adquireixen el caire del fracàs, de la pobresa, de la depressió, del dubte, de la temptació… […] També fa por la societat materialista i individualista que ens envolta, amb guerres, violència, injustícies… Davant d'aquestes situacions també es pot insinuar el dubte: on ha anat a parar l'amor de Déu? […] Jesús ha entrat de veritat en cada dolor, ha carregat amb totes les nostres proves […] Ell és Amor, i és propi de l'amor expulsar tota por. Cada vegada que ens assalti una por, que estiguem aclaparats per un dolor, podem reconèixer la veritable realitat que s'hi amaga: és Jesús, que es fa present […] deixem que entri a la nostra vida. I després, seguim vivint allò que Déu vol de nosaltres, llançant-nos a estimar el proïsme. Descobrirem que Jesús és sempre Amor. Així podrem dir-li, com els deixebles: “Verdaderamente ets Fill de Déu”» (Mt 14, 33)^[1].

«Aixequeu-vos, no tingueu por».

Qui ha fet l'experiència de trobar-se amb Déu a la seva vida queda fascinat per la seva presència, tocat i curat per la seva Paraula. Sovint, el testimoniatge d'una comunitat cristiana acompanya aquesta aventura divina i dóna ànims per aixecar-se, per sortir d'un mateix i reprendre el camí amb Jesús i amb els germans.

Recollim el testimoni d?una jove siriana: «Al final de l?any passat el meu país va viure una situació molt difícil, i la meva ciutat va patir una onada de caos i de por. Estava profundament preocupada per la meva família, els meus amics i per mi mateixa. Enmig de tanta incertesa, intentava mantenir ferma l'esperança en Déu, procurant ser fort malgrat tot. Abans d'aquests successos, juntament amb els joves amb qui em comprometo a viure l'Evangeli, havíem planificat diversos projectes de suport a famílies necessitades amb paquets d'aliments i altres iniciatives. Però aquesta situació ens va obligar a suspendre temporalment tota activitat. Al cap d'uns dies aconseguim reunir-nos: en aquesta trobada trobem la força i el valor els uns als altres. Decidim no deixar-nos vèncer per la por, sinó posar la nostra confiança en Jesús i reprendre el camí que havíem emprès. Amb fe compartida, aconseguim ajudar més de 40 famílies que realment necessitaven ajuda. Enmig d'aquestes dificultats, sentim que gràcies a l'amor de Déu ia la nostra unitat podíem marcar la diferència.

«Aixequeu-vos, no tingueu por».

«Després d'haver pujat a la muntanya amb Jesús per trobar Déu i escoltar la seva veu, podem baixar amb Ell per «[…] tornar a la plana, on trobem molts germans que suporten penalitats, malalties, injustícia, ignorància, pobresa material i espiritual»^[2].

«Com a comunitat cristiana, també podem patir i quedar-nos confosos, però aquesta Paraula ens empeny a posar-nos en moviment junts per portar tots «els fruits de l'experiència que hem tingut amb Déu i compartir la gràcia rebuda»^[3].

Letizia Magri i l'equip de la Paraula de Vida

[1] C. Lubich, Paraula de Vida d'agost del 2002.
[2] Cf. Francisco, Angelus, 16-3-2014.
[3] Ibid.