Més que una trobada, la Mariàpolis 2026 ha estat una experiència de fraternitat que cada participant s'emporta per continuar construint unitat en la vida quotidiana.

Del 9 al 12 d'octubre, Caravaca de la Cruz va acollir la Mariàpolis 2026 sota el lema Camins de Fraternitat. Des de l'arribada a la ciutat ja se sentia l'acollida, amb cartells que anaven indicant el camí al lloc de trobada. En tot moment es va poder percebre el mim i la cura posats en aquesta experiència de fraternitat, una petita ciutat basada en la concòrdia i el diàleg. També es va fer palesa la bona disposició de totes les persones participants, de diferents edats i procedències. Una cosa molt valorada va ser el menjar, tant pels aliments i el servei, com pels moments de trobada intergeneracional que va propiciar.

Al començament de cada dia, un nen o nena llançava el dau de l'amor, que presidia la sala i les cares de la qual proposen diferents formes d'estimar. Cap al migdia fèiem el time-out, una pausa per demanar per la pau. També hi havia un moment per a la interioritat, en què es podia triar entre l'Eucaristia o una reflexió compartida. Van ser nombrosos i diversos els tallers i altres activitats. Comptem amb uns testimonis molt profunds i commovedors, mostra que la fraternitat es construeix de diferents maneres.

El dissabte a la nit vam gaudir, al teatre Thuillier, de l'espectacle de Mosaic, que va incloure les dues primeres cançons creades pel grup. I diumenge vam gaudir d'una festa on diverses persones ens van oferir els seus grans talents. Com riem amb els joves i la seva versió del conte de la Ventafocs!

Repassem el fil conductor de la Mariàpolis.

Trobades al camí

Ens connecta amb la pregunta «Qui ets tu per a mi?», proposada per Margaret Karram com a tema de l'any el novembre del 2024. No es tracta tant de fer coses com de canviar la mirada. Estimar consisteix a aturar-se, escoltar, fer el primer pas… I quan és recíproc, quan som capaços de dir que «estic disposat a donar la vida per tu», sorgeix una pau nova, una alegria contagiosa que no depèn de les circumstàncies, una força que no prové d'un mateix.

I davant de les pedres del camí?

Moltes vegades la vida ens fa mal. I la pregunta que ens hem de fer és: «¿Estic disposat, disposada, a tornar a començar sempre? ¿A ser la primera, el primer, a estimar?» Déu no ens posa a prova: un pare no gaudeix veient-nos patir. Però fins i tot en el patiment podem descobrir una presència. Els creients la reconeixem en el crit de Jesús a la creu. Aprofundim en el tema del perdó, que és un procés, un acte de voluntat que ens allibera i ens dóna pau.

Camins de pau i fraternitat

Estem cridats a ser com Maria: en camí, propera, atenta a les necessitats dels altres, buida de si mateixa per poder omplir-se de Déu. Maria ens mostra un camí possible: viure atents als altres, acompanyar i construir unitat allà on som. Maria, dona dunitat. Maria, dona de pau.

Potser la millor mostra que la Mariàpolis cal viure-la la trobem a les respostes que diferents persones van donar a la pregunta: «Què t'emportes de la Mariàpolis?»

Toni: «He omplert la motxilla… ara toca compartir».

Nanni: «La convicció forta que la fraternitat és profunda en la diversitat. Tots som diferents i tots som necessaris. No puc exigir la fraternitat, però sí que la puc donar».

Un jove que hi participava per primera vegada: «M'emporto molt bona impressió. Tots remem en la mateixa direcció, deixem el jo per centrar-nos en el bé comú».

Dues persones que assistien per primera vegada:

• «He vingut a cegues. Un sacerdot amic em va parlar de la Mariàpolis, em va comentar que l'únic que em podria dir era que vingués. M'he sentit molt acollida. No es pot explicar què és, s'ha de viure».
• «He renovat l?esperança que hi ha gent unida per construir un món unit».

Dues persones de l'equip de preparació:

• «Hem estat preparant gairebé un any. Ha estat molt bonic. Teníem gana de construir una realitat per a l'eternitat (…) Ha estat la confirmació que val la pena. No és un afany personal, hem treballat totes les generacions».
• «He descobert que em falta molt per entendre què és la unitat, però estic contenta perquè sé quin és el camí».

Altres testimonis:

• «M'ha servit per tornar a enamorar-me de l'Ideal».
• «M'ha recordat les primeres Mariàpolis».
• «He estat a diverses Mariàpolis, algunes de petit. En aquesta, les activitats i la convivència han estat molt ben filades».
• «He sentit Déu a través de la fraternitat i l'amor (…) Dono les gràcies a les comunitats locals».
• «M'he sentit “en família”».

I els més petits:

• «Ha estat molt recordable».
• «He après a ballar salsa».

En resum, ens portem el diàleg, l'escolta, el fet de no sentir-nos jutjats. Ara toca traslladar-lo al nostre dia a dia i així construir la unitat, «perquè tots siguin un» (Jn 17,21).

Ens trobem a la següent Mariàpolis!