Header amb efecte de scroll

ET POT INTERESSAR

Que ningú vagi sol per la vida

L'acompanyament espiritual només no és suficient, sinó que cal un acompanyament integral, una posada en marxa de multiplicitat de competències i figures que han d'actuar.

Pregària feta camí

«El que ha viscut avui a Covadonga no ha estat només un pelegrinatge. Ha estat una trobada entre cultures, una oració feta camí. Sortim d'hora, amb el cor ple d'intencions, records i noms.»

El 15 de juliol, en el marc del Jubileu de l'Esperança, el Secretariat de migracions i mobilitat de l'Arquebisbat d'Oviedo va organitzar un pelegrinatge a Covadonga.

No van faltar a la cita alguns membres de la comunitat local dels Focolars. Lorena Baudry, una d'ells, explica com va ser la jornada:

La primera parada va ser a Cangas de Onís, on ens vam reunir amb el Secretariat de Gijón. Junts vam fer una oració senzilla. Amb el murmuri del riu com a fons i creuant ponts, comencem a caminar. Érem més de quinze països representats: cares de diferents trets, històries dures, ferides obertes… però tots amb alguna cosa en comú: la fe i el desig d'agrair.

El camí va ser un regal. Tres hores de ruta envoltats de verds, de l'esperança de qui deixa la seva terra al darrere.

Arribem a Covadonga amb cansament i amb el cor engrandit. A l'Eucaristia, D. Jesús Sanz (Arquebisbe d'Oviedo) va dir que «així com molts espanyols van portar la fe fora, avui ens la porteu de tornada i rejoveniu la nostra Església». I era veritat. A cada cant, a cada abraçada, a cada accent diferent alguna cosa es renovava.

Després vam anar davant la Santina, nom amb què es diu a la Verge de Covadonga aquí a Astúries. Li oferim les nostres banderes, les nostres famílies, els nostres somnis, les nostres ferides. Cantem cançons preparades amb afecte. Cadascú va demanar a la Santina del seu propi país. Altres van tancar els ulls en silenci. Però tots sentim una cosa profunda: pertinença, consol i sentit.

Tanquem la jornada compartint el dinar. El que cadascú va portar es va multiplicar.

Avui no només hem caminat fins a Covadonga. Hem caminat cap al cor de l´altre. Jo, personalment, me'n vaig commoguda. He vist la fe en estat pur: no de catedrals, sinó de mares que resen pels seus fills, d'homes que volen tornar a començar, de joves que no perden l'esperança.

Aquest pelegrinatge ha estat un mirall del que som quan creiem plegats: la fe i l'esperança es multipliquen.»

ET POT INTERESSAR

L'acompanyament espiritual només no és suficient, sinó que cal un acompanyament integral, una posada en marxa de multiplicitat de competències i figures que han d'actuar.

TEMES

AVÍS SOBRE LES TRADUCCIONS AUTOMÀTIQUES

Les traduccions a diferents idiomes s'obtenen, en un primer moment, automàticament del castellà. Tot i que després es revisen manualment, no ens podem responsabilitzar dels errors o inexactituds que es puguin produir en aquestes traduccions.

COPYRIGHT IMATGES

Les imatges utilitzades en aquesta web són propietat del Centre internacional del Moviment dels Focolars, del Centre Gen 4, de Loppiano, del Moviment dels Focolars Espanya i de bancs d'imatges gratuïtes com pexels.com. A tots els autors agraïm la seva generositat.