A la Setmana de pregària per la unitat dels cristians^[1] estem convidats a concentrar la nostra atenció en un tema en particular, el que fa referència a la Carta de Pau als Efesis. A les anomenades cartes de la presó, Pau es dirigeix als seus destinataris exhortant-los a donar un testimoni creïble de la seva fe a través de la unitat, basada en una única fe, un sol esperit i una sola esperança, només a través de la qual es dóna testimoni de Crist com cos.

«Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dona la vocació que heu rebut».

Pau ens crida a l'esperança. Què és l'esperança i per què ens convida a viure-la? És un brot, un regal i una tasca que tenim el deure de custodiar, cultivar i fer fructificar per bé de tothom. «L'esperança cristiana ens encomana situar-nos a la prima línia del cordal, aquesta frontera on la nostra vocació ens exigeix triar cada dia i en cada moment ser fidels a la fidelitat de Déu per nosaltres»^[2].

Per als cristians, la nostra vocació, la nostra crida no és només un assumpte entre l'individu i Déu, sinó que és «convocació», és a dir, som cridats junts, és la crida a la unitat entre els qui es comprometen a viure l'Evangeli. A les intervencions i escrits de Chiara Lubich trobem sovint referències explícites a la unitat com a aspecte propi de la seva espiritualitat: aquesta és fruit de la presència de Jesús entre nosaltres. I aquesta presència és font d'una felicitat profunda.

«Si la unitat és tan important per al cristià, llavors res no s'oposa tant a la seva vocació com faltar-hi. I pequem contra la unitat totes les vegades que cedim a la temptació –que reapareix contínuament– de l'individualisme, el qual ens impulsa a fer les coses pel nostre compte, a deixar-nos guiar pel nostre judici, el nostre interès o prestigi personal, ignorant o fins i tot menyspreant els altres, les seves exigències i els seus drets»^[3].

«Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dona la vocació que heu rebut».

A Guatemala hi ha un diàleg molt actiu entre els membres de diferents Esglésies cristianes. Ens escriu Ramiro: «Preparem la Setmana de pregària per la unitat dels cristians juntament amb un grup de persones de diferents Esglésies. Al programa es va incloure un festival artístic preparat amb els joves i diversos actes a les diferents esglésies. La Conferència Episcopal catòlica ens va demanar que continuéssim amb l'experiència preparant també una estona d'intercanvi amb un grup de bisbes catòlics i persones de diferents Esglésies que havien confluït des de tota Amèrica per a una trobada dedicada al 1700è aniversari del Concili de Nicea. Més enllà d'aquestes activitats, experimentem molt fort la unitat entre tots nosaltres i els fruits que aquesta comporta: fraternitat, alegria i pau».

Patrizia Mazzola i l'equip de la Paraula de Vida

[1] Aquesta se celebra a l'hemisferi nord del 18 al 25 de gener, ia l'hemisferi sud, a la setmana de Pentecosta. Els textos de la pregària d'aquest any han estat preparats per un grup ecumènic coordinat per l'Església Apostòlica Armènia.
[2] Madeleine Delbrêl, considerada per molts una de les personalitats espirituals més significatives del segle xx: https://www.pasomv.it/files/bocc/madalein_del_brel_noi_spes.pdf.
[3] C. Lubich, Paraula de Vida de juliol de 1985: EAD., Paraules de Vida/1 (1943-1990), Madrid 2020, p. 343.