Recentment, un observatori creat per tres universitats italianes ha assenyalat que en un any hi ha hagut més d'un milió de missatges d'odi a la xarxa, i cada cop són més violents els adreçats a estrangers, jueus i sobretot dones.

És clar que no podem generalitzar, però cadascun de nosaltres ha experimentat a la família, a la feina, a l'àmbit esportiu, etc. comportaments conflictius i ofensius i rivalitats que divideixen i posen en perill la convivència social. A més, més globalment, hi ha al món 56 conflictes armats, la xifra més alta des de la Segona Guerra Mundial, amb un altíssim nombre de víctimes civils.

Davant aquest panorama, ressonen més provocadores, veritables i fortes que mai les paraules de Jesús:

«Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu».

Tot poble i tota persona té un profund anhel de pau, de concòrdia i d'unitat. Tot i els esforços i la bona voluntat, després de mil·lennis d'història ens veiem incapaços de mantenir una pau estable i duradora. Jesús va venir a portar-nos la pau, una pau –ens diu– que no és com la que “dóna el món” (Jn 14, 27), perquè aquesta no és només absència de guerra, de lluites, divisions i traumes. La seva pau també és tot això, però és molt més: és plenitud de vida i d'alegria, és salvació integral de la persona, és llibertat, és justícia i fraternitat en l'amor entre tots els pobles»^[1].

La paraula de vida d'aquest mes és la setena de les benaurances, amb què inicia el discurs de la muntanya (Mt 5-7). Jesús, que totes les encarna, es dirigeix als seus deixebles per instruir-los. Cal assenyalar que les vuit benaurances estan formulades en plural. D'això podem deduir que l'accent no es posa en un comportament individual o en virtuts personals, sinó més aviat en una ètica col·lectiva que es practica en grup.

«Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu».

Qui són els que treballen per la pau? Aquesta «benaventurança és la més activa i explícitament operativa; l'expressió verbal és anàloga a la que s'utilitza al primer verset de la Bíblia per a la creació, i indica iniciativa i laboriositat. L'amor és per naturalesa creatiu […], cerca la reconciliació a qualsevol preu. Són anomenats fills de Déu aquells que han après l'art de la pau i el practiquen, els qui saben que no hi ha reconciliació sense donar la vida i que cal cercar la pau sempre i en qualsevol cas. […] No és una obra autònoma fruit de les capacitats que un té: és una manifestació de la gràcia que hem rebut de Crist, que és la nostra pau, que ens ha fet fills de Déu»^[2].

«Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu».

Aleshores, com viure aquesta paraula? Abans de res, difonent per tot arreu l'amor veritable. Després, intervenint quan la pau estigui amenaçada al nostre entorn. De vegades només cal escoltar les parts enfrontades amb amor, fins al fons, per veure una sortida.

A més, no ens rendirem mentre no es restableixin les relacions interrompudes, en molts casos a causa d'una petitesa. Podríem posar en marxa –a l'entitat, associació o parròquia de què formem part– iniciatives concretes dirigides a desenvolupar una consciència més gran de la necessitat de pau. Hi ha al món milers de propostes, grans i petites, que actuen en aquesta direcció: marxes, concerts, trobades; i també el voluntariat activa un corrent de generositat que construeix la pau.

Hi ha a més programes d'educació a la pau, com ara Living Peace[3]. Actualment, més de 2.600 col·legis i grups s'adhereixen a aquest projecte, i més de dos milions de nens, joves i adults dels cinc continents participen en les seves iniciatives. Entre elles hi ha el llançament del «dau de la pau» –inspirat en el dau de l'art d'estimar de Chiara Lubich^[4]–, a les cares de les quals estan escrites frases que ajuden a construir relacions de pau; i també una iniciativa que es desenvolupa a tot el món, el Time-out: cada dia a les 12.00 es fa un minut de silenci, reflexió o pregària per la pau.

Augusto Parodi i l'equip de la Paraula de Vida

[1] C. Lubich, Paraula de vida de gener de 2004, a Ciutat Nova n. 405 (1/2004), 22.
[2] Francisco, Audiència general, 15-4-2020: La llei de Déu. Catequesi sobre els manaments i les benaurances, Ciudad Nueva, Madrid 2020, pàg. 155-156.
[3] http://livingpeaceinternational.org.
[4] C. Lubich, L'art d'estimar, Ciudad Nueva, Madrid 2006, 2012.