Més de 250 persones van participar a la trobada anual de Famílies Noves, celebrada del 24 al 26 d'abril al Centre Mariàpolis Luminosa (Madrid). Sota el lema «Tornar a allò essencial», famílies amb trajectòries molt diverses van compartir tres dies de pregària, formació i testimonis per redescobrir que la proximitat, la comunió i l'amor viscut en allò quotidià segueixen sent el cor de la vida familiar.

Com viure avui la proximitat a la família? Aquesta va ser la pregunta que va recórrer la trobada anual de famílies noves, inspirada en els tres primers aspectes de l'Espiritualitat de la Unitat: la unió amb Déu, la comunió i el testimoniatge. A través de meditacions, experiències de vida i espais de diàleg, els participants van aprofundir la convicció que la família pot ser un lloc on l'Evangeli es fa vida i es concreta.

Les intervencions no van oferir models ideals sinó històries reals: famílies marcades per malalties, separacions, amb fills amb necessitats educatives especials o amb diversitat d'orientacions sexuals; adopcions, matrimonis on els cònjuges viuen la fe de manera diferent… Totes van compartir com han descobert que Déu continua actuant precisament enmig de la fragilitat. La proximitat —es va subratllar durant la trobada— no és una estratègia, sinó un estil de vida que neix de posar Déu al centre i s'expressa en l'escolta, el perdó, l'acolliment i la cura. Així, la família, fins i tot amb els límits, es pot convertir en un signe creïble d'esperança.

Un dels moments més significatius va ser la taula rodona dedicada a aquestes diferents realitats familiars. En van quedar expressions que sintetitzen l'esperit de la trobada: «Acollir els fills com són i no com pensem que haurien de ser», «L'amor de Déu arriba als fills a través del nostre amor» o «Déu habita a casa nostra, fins i tot quan estan en obres».

També hi va haver un temps d'adoració eucarística en què nens, adolescents i adults van resar plegats per la pau i per les famílies que pateixen les conseqüències de la guerra i tantes formes de violència. Aquest moment de pregària va reforçar l'experiència de comunió viscuda durant tot el cap de setmana i el desig compartit de fer present aquesta mateixa proximitat als ambients que es freqüenten el dia a dia.

La trobada va servir també per donar a conèixer algunes iniciatives d'acompanyament impulsades per famílies noves, dirigides a matrimonis en moments de dificultat, famílies amb fills de diverses orientacions sexuals i de suport a projectes de solidaritat internacional. Són expressions concretes d'una comunió que cerca traduir-se en suport mutu i en una atenció propera a les necessitats de les famílies.

Entre els nombrosos testimonis finals, un resumia amb especial força allò viscut durant aquests dies. Una participant, que hi anava per primera vegada, compartia:

«Vinc per primera vegada després d'una vida de no creure en Déu. Fa pocs mesos vaig anar a una hora santa per curiositat i vaig viure una experiència sobrenatural. Una amiga em va convidar aquest cap de setmana i el meu marit i jo hem viscut una cosa única que ens ha fet pensar: nosaltres volem el que tenen aquestes persones».

En concloure la trobada, molts van tornar a casa seva amb una convicció renovada: tornar a allò essencial significa redescobrir Déu com a centre de la vida familiar i deixar que el seu amor transformi les relacions quotidianes. Des d´aquesta experiència neix una família oberta, acollidora i capaç d´oferir esperança també als qui l´envolten.