El CEIP Verge de la Soledat va tornar a demostrar que la grandesa no es mesura en nombre dalumnes, sinó en valors. El passat 30 de gener del 2026, el petit col·legi de Bolea, amb només 20 nens i nenes d'entre 2 anys i 6è de Primària, va celebrar el Dia Escolar de la No Violència i la Pau amb un missatge clar: la pau es construeix cada dia.

La data no és una més al calendari del centre. Forma part de les activitats de la xarxa internacional Living Peace, un projecte que impulsa la pau com a pràctica real i quotidiana, capaç d'educar, unir i transformar comunitats.

D'aquest compromís en va néixer fa temps un dels símbols més recognoscibles del municipi: el Dau Gegant de la Pau. L'escultura, ubicada al parc al costat de l'església, ha esdevingut un referent per a veïns i visitants. Tant és així que avui l'espai és conegut popularment com el Parc de la Pau.

El Dia Escolar de la No Violència i la Pau tot l'alumnat es va traslladar fins al Parc de la Pau per viure un matí diferent: jocs cooperatius i col·laboratius al voltant del Dau Gegant de la Pau. No es tractava només de celebrar una data assenyalada, sinó d'experimentar la pau com una manera real de relacionar-se, ajudar-se i conviure.

De tornada a l'aula, la jornada va prendre un to més reflexiu. Inspirats en la proposta d'Unai Quirós, l'alumnat es va llançar a buscar la “fórmula de la pau”. Entre preguntes, diàleg i participació activa van arribar a una conclusió tan senzilla com poderosa: la pau es construeix amb ciència, paciència i consciència; una recepta que, segons ells mateixos, necessita ingredients imprescindibles com l'empatia, l'escolta, el respecte i novament molta paciència.

Durant el dia també es va fer una manualitat carregada de simbolisme. L'alumnat va elaborar petits estels de colors per penjar-los a les seves motxilles, un gest senzill però de profund significat: els estels, capaços de creuar límits invisibles al cel, representen una pau universal, sense fronteres.
El missatge és clar: igual que un estel necessita equilibri entre el vent i qui sosté el fil, la pau només vola quan hi ha harmonia entre els desafiaments i la voluntat humana de superar-los. A l'Afganistan, on volar-les és una tradició ancestral que durant anys va estar prohibida, avui han esdevingut símbol de llibertat i esperança.

Però el col·legi va voler anar un pas més enllà i portar el missatge de pau al món. Va sorgir llavors la idea de contactar amb un col·legi que visqués una situació difícil a causa de la guerra.
Així va començar una relació amb una escola de l'Afganistan, també vinculada a Living Peace. A través de cartes i correus electrònics, va néixer una relació plena de respecte, emoció i proximitat entre tots dos centres. Per donar-los suport, l'alumnat de Bolea va decidir vendre polseres fetes a mà i samarretes del col·legi, aconseguint recaptar 200 euros, que van ser enviats amb molta il·lusió. El 3 de febrer del 2026, els diners van arribar al seu destí.

Des de l'escola afganesa van agrair profundament el gest i van explicar que ajudarien una escola de més de 500 nens i nenes, i que part de l'ajuda es destinaria, de manera discreta, a donar suport a l'educació de les nenes, que no tenen garantit el seu dret a aprendre.

Més enllà de l'ajut econòmic, el més valuós ha estat la relació humana creada, els nous amics, els mots compartits i la certesa que la pau es construeix amb petits gestos reals.

Com bé diu una de les frases que ha acompanyat aquesta experiència: “Una sola gota no és el mar, però sense gotes el mar no existiria”.”

Des de Bolea, aquest mar de pau ja ha començat a créixer.