La Paraula de vida d'aquest mes és presa del llibre de l'Èxode, que relata les condicions cada cop més desesperades dels israelites a Egipte. Oprimits i reduïts a esclaus, clamen al cel demanant ajuda. Aquest clam arriba al cor de Déu, que decideix intervenir, i tria Moisès com a enviat seu. Després de l'alliberament, té lloc la cerimònia que segella l'Aliança entre Déu i Israel. El document que reflecteix aquesta relació és l'anomenat «Codi de l'Aliança» (Ex 20-23), acceptat per tot el poble (cf. Ex 24) i la part més coneguda dels quals són els deu manaments. S'hi afegeixen altres prescripcions i lleis de diversa mena, totes relacionades amb l'esdeveniment extraordinari de l'alliberament. La frase daquest mes prové daquest patrimoni de normes de vida i de comportament.
«No explotis ni oprimeixis l’immigrant, que també vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte».
L'estranger forma part de les categories preferides i protegides per Déu, ja que és entre els més vulnerables, juntament amb el pobre, l'orfe i la vídua. La motivació d'aquesta norma apel·la abans que res a la memòria de tot el que van viure els israelites sent esclaus a Egipte. La intervenció poderosa de Déu a l'Èxode es reprodueix contínuament a l'Antic Testament. Es tracta d'un esdeveniment que el poble ha de tenir sempre present, com una cosa que es repeteix de diverses maneres a cada generació. És significativa la frase d'Orígens en el comentari al llibre de l'Èxode: «Qui oprimeix l'estranger mostra que encara no ha abandonat Egipte»[1].
Aquest manament també apel·la a l'empatia: posar-se al lloc dels altres ajuda a comprendre'ls ia entendre què necessiten. A qui ha passat per una experiència difícil hauria de ser més fàcil identificar-se amb el dolor de l'altre. Però a l'Antic Testament no es tracta només d'una experiència humana: el primer a donar exemple del que significa entrar a la situació dels altres és Déu mateix.
«No explotis ni oprimeixis l’immigrant, que també vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte».
Com posar en pràctica aquesta Paraula de vida? Podria ser útil preguntar-nos: he experimentat mai ser estranger? M'he sentit no acceptat, no acollit, incomprès, fora de lloc? Què he après daquestes situacions? Qui és per mi l'estranger? I qui és l'estranger per a Déu? Com puc acollir-lo sense reserves, tal com fa el Senyor amb nosaltres? Què puc fer concretament?
Chiara Lubich escriu: «Amb un Déu que no fa distinció entre les persones, com no gravar-se al cor la fraternitat universal? Com a fills del mateix Pare, ens podem descobrir germans i germanes de cada home i dona amb qui ens relacionem. Per tant, si som tots germans i germanes, hem d'estimar tothom, començant per qui tenim al costat, sense aturar-nos. Així, el nostre amor no serà platònic i abstracte, sinó concret, a força de servei. Un amor capaç d'anar a trobar l'altre; d'entaular un diàleg, d'identificar-se amb les situacions de necessitat, d'assumir-ne les càrregues i preocupacions. Fins que l'altre se senti comprès i acollit en la seva diversitat i lliure d'expressar tota la riquesa que comporta»[2].
És l?experiència de Maryam, una jove pakistanesa: «En un local, vaig veure com el propietari li negava un te a una senyora gran. Jo només duia a la butxaca unes rupies (la moneda local), però em va semblar que l'havia d'ajudar, així que em vaig acostar a l'amo i li vaig dir que jo pagava. Primer em va mirar dubitatiu, però després d'una pausa, va somriure i em va dir: "No, no és just. Si tu, una clienta, estàs disposada a posar el poc que tens per preocupar-te, com més generós hauria de ser jo com a propietari! Per mi és més fàcil donar-li una tassa de te gratis que deixar que paguis tu". Va ser una experiència forta. Procurant mostrar amor, primer la senyora i després el propietari, he vist que un simple gest d'amabilitat pot obrir el cor d'una altra persona“.
.Augusto Parody Reyes i l'equip de la Paraula de Vid
[1] Orígens, Homilies sobre l'Èxode, v, 5.
[2] C. Lubich, Paraula de vida de maig de 2006: Paraules de vida/2 (1991-2006) (ed. F. Ciardi), Ciudad Nueva, Madrid 2026, p. 351.