«Estima, reconeixement i gran commoció omplen el meu cor ara mentre expresso la meva gratitud més profunda per l'obra i la vida del Papa Benet XVI, en nom meu i en el del Moviment que ell va seguir i va acompanyar amb proximitat i amor. Amb tota l'Església ens unim al voltant del Papa Francesc en tornar-lo a Déu, segurs que ja ha estat rebut a la glòria del Cel; i ho faré personalment, el 5 de gener proper participant al funeral de la Plaça de Sant Pere.
Vaig tenir el do d'acollir el Papa Benet, el maig del 2009, a Jerusalem, participant en diverses etapes del seu pelegrinatge a Terra Santa. Dos moments em van impactar especialment: les seves paraules al Sant Sepulcre: “La pau aquí és possible”, “la Tomba Buida –continuà– ens parla d'esperança, aquella que no defrauda, perquè és do de l'Esperit de la vida”. Per mi també va ser molt forta la participació en una missa privada a la Delegació Apostòlica de Jerusalem, celebrada precisament pel Papa Benet XVI. Vaig captar la seva tendresa paternal i la grandesa de la seva caritat que s'expressava amb un gest de reconeixement per tot allò que el Moviment dels Focolars havia fet per preparar la seva visita.
El 1989, quan encara era Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el cardenal Joseph Ratzinger va ser convidat per Chiara Lubich per a un diàleg amb les focolarines, reunides en els seus exercicis espirituals anuals, en els quals jo també estava participant. Va respondre preguntes molt variades i en un moment determinat va pronunciar paraules que no he oblidat. Sobre el futur de l'Església i de la humanitat va dir: “L'última paraula de la història del món serà la comunió, serà arribar a ser comunió, no només entre nosaltres sinó que, incorporats a l'amor trinitari, esdevenir comunió universal, on Déu és tot en tots”[1].
Avui, en el moment que l'amadíssim Papa Benet XVI ha tornat a casa del Pare, aquesta expressió seva ressona en mi gairebé com un testament espiritual. Són paraules d'una extraordinària actualitat, que avui donen llum i esperança sobre una humanitat afligida per conflictes dels quals no veiem el final.
Ens hem nodrit del seu pensament tan il·luminat, el d'un gran teòleg que, encara molt jove, va participar al Concili Vaticà II, transmetent i presentant al llarg dels anys la novetat d'una Església-comunió, feta de coneixement de la Paraula i de caritat traduïda en pràctica. L'endemà de la seva elecció com a Pontífex, Chiara Lubich es va expressar així: “Pel coneixement directe que en tinc, tenint dons especials per captar la llum de l'Esperit, no deixarà de sorprendre i superar qualsevol expectativa”[2].
No oblidarem el paper clau que va exercir el 1998, quan el Papa Joan Pau II, amb motiu de la festa de Pentecosta, va convocar a la plaça de Sant Pere als moviments eclesials ia les noves comunitats. En aquesta ocasió, el cardenal Ratzinger va donar una lliçó magistral titulada: Els moviments eclesials i la seva col·locació teològica, en què va delinear el perfil dels moviments i de les noves comunitats i la relació imprescindible amb l'Església. Alguns passatges de la seva intervenció continuen sent, per a mi i per al Moviment, de gran llum per poder ser instruments de comunió a l'Església i braços de Crist per a la humanitat:
“És molt evident que l'Esperit Sant també actua avui a l'Església i li concedeix nous dons ─va dir llavors─ gràcies als quals ella reviu l'alegria de la seva joventut (cf. Sal 42, 4). Agraïment a tantes persones, joves i ancianes, que s'adhereixen a la crida de l'Esperit i, sense mirar ni al voltant ni cap enrere, es llancen joiosament al servei de l'Evangeli. Agraïment als bisbes que s'obren als nous camins, els fan lloc a les seves respectives Esglésies, debaten pacientment amb els seus responsables per ajudar-los a superar qualsevol unilateralitat i per conduir-los a la justa conformació”[3].
Al costat de tota l'Església, dono gràcies a Déu pel do que el Papa Benet XVI ha estat pel nostre temps i prec perquè sapiguem captar i traduir en vida la profunditat del seu pensament teològic, la fidelitat a l'Evangeli i la valentia d'un testimoni de vida capaç de conduir l'Església pels senders de la veritat, de la fraternitat i de la pau».
Margaret Karram. Presidenta del Moviment dels Focolars.
[1] Visita del Card. Joseph Ratzinger a la trobada de les focolarines, respostes a les preguntes. Castel Gandolfo, 8 de desembre de 1989. Arxiu Chiara Lubich a Arxiu General del Moviment dels Focolars.
[2] Declaració de Chiara Lubich a: Comunicat de Premsa Moviment dels Focolars, 20 d'abril de 2005
[3] I movimenti nella Chiesa. Atti del Congrés mundial del moviment ecclesial, Roma, 27-29 maggi 1998, Coll. Laici oggi 2, Llibreria Editrice Vaticana, Città del Vatican 1999
