Què puc fer jo?

Cada dia tenen lloc esdeveniments terribles, de tal magnitud que ens fan sentir impotents: els migrants que afronten viatges de mort en condicions desesperades, les poblacions que viuen la tragèdia quotidiana de la guerra o les dramàtiques injustícies socials que afligeixen el planeta.

“Què puc fer jo?”: és possible que aquesta pregunta ens paralitzi i ens tanqui en un individualisme resignat.

El primer desafiament per a la pròpia consciència és deixar-se interpel·lar precisament per aquesta pregunta. “Què puc fer jo?”

Li van preguntar a Itàlia els pescadors de les costes de Lampedusa, formant juntament amb la gent generosa del lloc veritables cadenes humanes, per estendre la mà i tractar de salvar un a un, almenys a un (i després a deu, cent, mil…) dels nàufrags desesperats abandonats a les onades del mar Mediterrani. Ho van preguntar les comunitats a les fronteres de les zones de guerra (a Europa, a l'Àfrica, a Àsia…), que van obrir les portes de casa no per un càlcul polític o econòmic, sinó per una elecció natural de compassió i acollida.

Precisament en aquestes situacions és possible observar petits o grans “miracles” quotidians, que no són somnis utòpics, sinó gestos que construeixen la societat del futur.

Buscar l'esperança, no esperar que vingui a nosaltres: ho subratlla el prof. Russell Pearce[1] de la Fordham School of Law de Nova York. Ha realitzat entrevistes a dues organitzacions que promouen el diàleg i la pau entre israelians i palestins –Parents Circle i Combatants for Peace– amb l'objectiu de comprendre com els seus membres van aconseguir mantenir les seves relacions després del 7 d'octubre del 2023 i durant la posterior guerra a Gaza. Per què aquests grups van mantenir els seus vincles i fins i tot aquests es van enfortir? Tant els palestins com els israelians afirmen que el seu diàleg ha estat transformador. Diuen que el vostre és un diàleg d'amor. Un participant palestí observa: «La transformació que hem viscut ha estat per a cadascú de nosaltres una experiència molt sagrada i ha deixat a les nostres ànimes un impacte i també un vincle profund. Es tracta d?un viatge i un procés que transforma l?altre en un germà». Un israelià observa de manera semblant: «Treballem per construir confiança i convertir-nos en una família, anys d'una feina sagrada amb tots els desafiaments, dinàmiques i dubtes». Conclou Pearce: els savis jueus ensenyen que «si salves una vida, salves el món sencer»; un palestí que dirigeix el programa juvenil de Parents Circle va explicar: «Si canvies una persona, canvies un món sencer».

Chiara Lubich deia: «L'aspecte més visible de la unitat és la fraternitat. Aquesta em sembla certament la via més adequada per anar contra corrent (…) per assolir més plenament la llibertat i la igualtat. (…) És un camí vàlid per als qui tenen a les mans el destí de la humanitat, però també per a les mares de família, per als voluntaris que porten fragments de solidaritat al món, per als que posen a disposició part dels guanys de la seva empresa per eliminar espais de pobresa, per als que no es rendeixen davant de la guerra. La fraternitat que ve “de dalt” i la “de baix” es trobaran així a la pau»[2].