La proximitat i la mirada de Lleó XIV sobre la realitat social i, especialment, la seva profunda reflexió sobre el perdó davant de la violència, van deixar la impressió d'una Església que vol respondre amb lucidesa i humanitat als desafiaments del nostre temps.

La visita del Papa va ser per a mi una bufada d'aire fresc. Tenia molt poques expectatives i por de cert retrocés respecte del Papa Francesc.

Però em vaig trobar un Papa pastor, amb una Església amb els ulls oberts, de cara a la societat ia la cultura, complint un rol necessari. Una Església que parla assertivament de la injustícia social i que genera serenitat; amb paraules, que almenys a mi, m'ajuden a entendre que l'Església veu, sent i vol respondre amb la seva missió evangèlica els desafiaments i el dolor de la societat avui.

La pregunta sobre el perdó a la trobada a Montjuïc a Barcelona va tenir una resposta del Papa d'una gran lucidesa; perquè a més de reconèixer el drama dels feminicidis, usant ell mateix aquesta paraula, va tenir el tacte d'explicar i acollir la jove que va explicar la seva dramàtica història respecte de la seva incapacitat de perdonar el pare agressor, que és a la presó per intentar matar la seva mare i assassinar el jove que la va salvar de la mort.

El perdó que el Papa Lleó magistralment ens va ajudar a entendre és el perdó primer, de guarir les pròpies ferides; després, el perdó que no vol dir tornar al punt anterior per tornar a ser ferit per la persona que ens va fer mal; i finalment, el perdó que no és automàtic, sinó un procés llarg, que pot durar anys i fins i tot tota la vida, i que fins i tot podria centrar-se en pregar per qui ens ha fet malbé, perquè perdonar és, sobretot, reparar el mal i el dolor que injustament ens han causat.

Pilar
Barcelona