Una trobada entre persones cristianes i musulmanes a Sevilla va mostrar que la pau comença quan ens apropem amb respecte, escoltem l'altre i compartim allò que ens uneix. Una experiència senzilla que va deixar darrere seu el compromís de seguir construint fraternitat.

El 12 de juliol passat, la parròquia de Sant Bernat de Sevilla va acollir una trobada que va ser molt més que una visita. Una trentena de persones musulmanes procedents d'Alemanya, d'origen turc i vinculades al Moviment Hizmet, van compartir una jornada de diàleg amb membres del Moviment dels Focolars i de Living Peace.

La iniciativa va néixer gràcies a la relació d'amistat amb Temir Naziri, de l'associació Arco Forum, que des de fa anys col·labora amb Living Peace i manté una vinculació estreta amb el Moviment dels Focolars. El seu desig era que el grup pogués conèixer de prop aquesta proposta educativa per a la pau i portar-la també als seus àmbits de convivència a Alemanya.

L'acollida va començar amb la benvinguda personal del rector, Mario Ramos, capellà focolarí, que va acompanyar el grup en una visita a l'església de Sant Bernat, explicant el significat del temple i responent amb naturalitat a les preguntes que van anar sorgint. L'ambient va estar marcat des del principi pel respecte, l'escolta i l'interès mutu.

Després va arribar el moment de presentar Living Peace: com va néixer a partir de l'experiència de Carlos Palma i algunes de les seves eines, com ara el Dau de la Pau i el Time-Out per la Pau, que avui es viuen a nombrosos països.

La proposta va despertar un interès immediat. De forma espontània, una de les participants va preguntar si podien llançar el Dau de la Pau per viure durant tota la jornada el compromís que aparegués. La frase escollida va ser: «Ens estimem els uns als altres». Els qui van participar van sentir que aquestes paraules descrivien amb senzillesa el que ja estava passant entre ells.

També van compartir el Time-Out per la Pau, un minut de silenci i compromís interior que tots van acollir amb naturalitat. En acabar, un dels participants va demanar pregar una oració i la va cantar segons la tradició religiosa. Va ser un moment profundament viscut per tothom, en què cadascú va poder expressar la seva fe mentre els altres acompanyaven des del respecte i l'escolta.

El comiat va estar marcat per l'agraïment mutu i per la convicció que el diàleg autèntic no es queda en una trobada puntual. Quan neix de l'amistat, obre camins per treballar plegats per la pau i enforteix la certesa que, fins i tot des de tradicions diferents, és possible reconèixer-se com una única