Jesús està arribant a Betània, on Llàtzer fa quatre dies que és mort. Informada d'això, la seva germana Marta corre esperançada a trobar-lo. Jesús els estimava molt a ella, a la seva germana Maria ia Llàtzer, com subratlla l'Evangeli (cf. Jn 11, 5). Encara enmig del dolor, Marta manifesta al Senyor la seva confiança en Ell, convençuda que si hagués estat present abans de morir el seu germà, aquest seguiria viu, però que fins i tot ara, qualsevol petició que fes a Déu seria atesa . «El teu germà ressuscitarà» (Jn 11, 23), afirma llavors Jesús.

«Creus això?»

Després d'haver aclarit que es refereix a la tornada de Llàtzer a la vida física aquí i ara, i no només la que espera al creient després de la mort, Jesús demana a Marta l'adhesió de la fe, i no només per fer un dels seus miracles –que l'evangelista Joan anomena «signes»–, sinó per atorgar-li a ella, com a tots els creients, una vida nova i la resurrecció. «Jo sóc la resurrecció i la vida» (Jn 11, 25), afirma Jesús. I la fe que li demana és una relació personal amb ell, una adhesió activa i dinàmica. Creure no és com acceptar un contracte que se signa una vegada i ja no es torna a mirar, sinó un fet que transforma i impregna la vida diària.

«Creus això?»

Jesús convida a viure una vida nova aquí i ara. Ens convida a experimentar-la cada dia, sabent que, com hem tornat a descobrir per Nadal, ell mateix ens l'ha portat, prenent la iniciativa de venir a buscar-nos i venint entre nosaltres.

¿ Com respondre la seva pregunta? Mirem Marta, la germana de Llàtzer.

En el diàleg amb Jesús li brolla una professió de fe plena en ell. L'original grec encara l'expressa amb més força. El «jo crec» que ella pronuncia significa «he arribat a creure», «crec fermament» que «tu ets el Crist, el Fill de Déu que vindria al món» (cf. Jn 11, 27), amb totes les conseqüències. És una convicció madurada amb el temps, posada a prova en les diverses circumstàncies que ha afrontat a la vida.

El Senyor em dirigeix la seva pregunta també a mi. També em demana una confiança generosa en ell i l'adhesió al seu estil de vida, fundat en l'amor generós i concret a tothom. La perseverança madurarà la meva fe, que es reforçarà en constatar dia rere dia la veritat de les paraules de Jesús posades en pràctica, i que no deixarà d'expressar-se en la meva actuació diària amb tots. Per començar, podem fer nostra la pregària dels apòstols a Jesús: «Augmenta'ns la fe» (Lc 17, 5).

«Creus això?»

«Una de les meves filles havia perdut la feina alhora que tots els seus companys, ja que el govern havia tancat l?agència pública on treballaven –explica Patricia, de Llatinoamèrica–. Com a forma de protesta, havien organitzat una acampada davant de la seu. Jo procurava donar-los suport participant en algunes de les seves activitats, portant-los menjar o simplement parant-me a parlar amb ells. Dijous Sant, un grup de sacerdots que els acompanyava va decidir celebrar una cerimònia en què també s'oferien espais d'escolta, es va llegir l'Evangeli i es va dur a terme el gest del lavatori de peus en record del que havia fet Jesús. La major part dels presents no eren persones religioses; no obstant això, va ser un moment de profunda unió, fraternitat i esperança. Es van sentir abraçats, i, emocionats, donaven les gràcies a aquells preveres que els acompanyaven enmig de la incertesa i el patiment».

Aquesta paraula de Jesús ha estat triada com a lema per a la Setmana de pregària per la unitat dels cristians de 2025. Així doncs, preguem i apliquem-nos perquè la nostra creença comuna ens mogui a buscar la fraternitat amb tots: aquesta és la proposta i el desig de Déu per a la humanitat, però requereix la nostra adhesió. La pregària i l'acció seran eficaces si neixen d'aquesta confiança en Déu i del nostre actuar en conseqüència.

Silvano Malini i l'equip de la Paraula de Vida