He de confessar alguna cosa: he estat, sóc i seré molt fan de papa Francesc.

Dit això, també he de confessar que quan van triar l'actual papa Lleó XIV el vaig mirar amb un cert recel, fent el més fàcil, que és posar-ho sota la lupa constant de la comparació amb el seu predecessor.

Doncs bé, afortunadament, la seva visita a Espanya ha dinamitat qualsevol reserva prèvia i m'ha fet descobrir un pastor proper, senzill, serè, contundent al missatge, valent en la defensa de la dignitat humana, sense por perquè se sap portador de la llum i força de les paraules de Jesús.

Hem sentit els seus missatges, i no entraré a fer una anàlisi del seu contingut, tan sols vull remarcar que en tots ells qualsevol ésser humà (creient o sense especial referència religiosa) pot trobar alguna cosa que il·lumini el seu camí vital. En això rau, possiblement, la idea que l'anunci de la Bona Nova és universal.

Vull destacar algun detall a l'actuar del Papa Lleó XIV que m'ha impactat, principalment perquè m'ajuda a entendre més com ha de ser la meva actitud envers els altres.

En primer lloc, en destaco la presència.
Tot i els horaris prefixats, del protocol, de la seguretat, és un Papa que transmet proximitat, que anteposa la salutació, l'abraçada, el somriure a les presses de «arribar a temps» a l'escenari. Aquesta presència m'ha interpel·lat sobre quin tipus de presència és la meva …

En segon lloc, destaco la seva actitud de mirar cara a cara les ferides.
A cada resposta donada no ha fugit del dolor expressat per l'interlocutor; al contrari, ho ha acollit profundament, intentant comprendre les causes, posant nom al patiment i ensenyant-nos a no dir paraules buides i superficials en un intent estèril d'alleujar qui pateix, perquè el que preval és acompanyar, i parlar, en tot cas, després. I tot seguit sorgeix la pregunta: I com miro jo el dolor i m'aproximo a qui pateix?

I per últim un tercer punt a comentar. Sóc catalana, i destaco l'esforç del Papa per fer-nos arribar el missatge també en català. Un esforç que ha anat molt més enllà de salvar un escull polític, amb un desig profund de proximitat perquè cada persona se sentís estimada en la seva llengua, en aquella en què s'expressa, pensa, riu, plora i estima. Déu ens parla a cadascú en la nostra pròpia llengua, i crec que el Papa Lleó XIV ho sap, coneix la seva importància i vol ser transmissor d'aquest genuí amor de Déu cap a cada criatura. Estimo també jo com cadascú desitja i necessita ser estimat?

El pas de Papa León per la nostra terra ha estat de gran llum per a mi, sento que m'inspira i dóna pistes de com he de cada dia intentar viure.

Imma
Barcelona