El món pateix avui una manca d'unitat. Es veu a les divisions en l'àmbit familiar, entre veïns, entre esglésies i comunitats, per citar-ne alguns exemples. Sembla que la polarització preval sobre l'entesa. És conseqüència de l'individualisme que pren la davantera i empeny a decidir i actuar per compte propi, buscant el propi interès o prestigi personal, menyspreant els altres, les seves necessitats i els seus drets.

I, tot i així, és possible experimentar la unitat. És un camí que comença sempre pel petit, per un sí interior: sí a acollir, sí a perdonar, sí a viure per a l'altre. No són grans projectes, sinó petites fidelitats que, amb el temps, transformen una vida, una comunitat, tot un ambient. I quan això passa, ens adonem que la fraternitat deixa de ser un ideal i es converteix en una realitat visible i en esperança per a tothom.

Martin Buber considera que la unitat és relació. És l'espai de la trobada, el que existeix entre el Tu i el Jo, un lloc sagrat on les diferències no desapareixen, sinó que es reconeixen mútuament. Per ell, la unitat neix quan dues realitats es deixen tocar, i no quan una s'imposa sobre l'altra. Aquest “entre” es pot entendre com un espai que acull la diversitat i que, precisament per això, es converteix en font de comunió. Per això, per a Buber, Tota veritable vida és trobada (Ich und Du, 1923).

Així doncs, a l'altre —ja sigui un amic, un familiar o qualsevol persona que trobem al nostre camí— descobrim la gran “oportunitat de la relació”. En particular, l'altre “ens salva” quan una situació difícil sembla empresonar-nos a les nostres pors, permetent-nos anar més enllà de nosaltres mateixos. Viure per estar units significa caminar junts malgrat les diferències, transformant-les en un tresor i no pas en un obstacle. És una invitació a passar de la simple convivència a la trobada, on allò que pertany a cadascú, en la reciprocitat, es torna nou perquè és compartit i posat en relació. La unitat, entesa així, no és la suma de tots dos, ni tampoc fragilitat: és força que genera esperança que encara hi hagi un demà. La diversitat ja no és manca de unitat, sinó que es converteix en riquesa mútua. És sentir que el que passa a l'altre també ressona en mi. La unió no consisteix a la igualtat, sinó a l'harmonia, ens recorda Rabindranath Tagore.

Que aquest mes puguem experimentar la joia, la llum, la vida, la pau i l'esperança que neixen de la unitat viscuda. Si en som un, tot es percep d'una altra manera.