En els moments de la vida en què ens sentim desanimats davant el futur o decebuts per les persones més properes, pot passar una cosa sobtada i inesperada, capaç de donar sentit a tot i transformar aquest desencís en alegria i fins i tot en una nova pau dins i fora de nosaltres.

De vegades es tracta d'una experiència tan personal i profunda que ens dóna el valor de sortir de nosaltres mateixos i compartir amb els altres el motiu de la nostra alegria, gairebé per animar tothom a reviure-la, no només individualment sinó també com a grup. Qui sap si això no es pot convertir en la nostra missió: portar l'alegria que és fruit d'una transformació interior i que, alhora, transforma el nostre entorn, renovant-lo.

Tot i això, davant l'impuls inicial, a aquesta sensació de poder «conquerir el món», la realitat és difícil d'afrontar i els compromisos es tornen difícils de mantenir. On trobar la força per no rendir-se i ser sempre portadors de joia i pau? Com no deixar-se vèncer quan al nostre voltant sembla que la humanitat ha fracassat com a tal?

Pot ajudar tenir una mirada diferent sobre les situacions, cosa que significa buscar tot allò positiu que hi ha en les circumstàncies, sense ingenuïtat, però anant més enllà de les aparences i trobant la força per no desanimar-nos. Descobrirem que si canviem la manera com mirem les coses, les coses que mirem, canvien. Es tracta de comprometre's en una lluita diària per un ideal renovat.

Podem trobar la força unint-nos a aquelles persones que, com nosaltres, no es resignen al statu quo, sinó que s'uneixen per ser instruments de canvi. Especialment en aquest moment històric, és fonamental mirar abans de res dins nostre, escoltar la nostra consciència, que en tot moment ens suggerirà com actuar o quines paraules compartir, perquè apropar-nos als altres, compartint les seves aspiracions, obri nous camins de renovació de la societat.