¿Ens conformem a viure en un món on impera «la llei del més fort»? On per tenir èxit cal aixafar o sotmetre els altres? On mirem l'altre amb desconfiança i, per por de perdre allò que tenim, aixequem barreres físiques o invisibles? ¿Ens resignem a deixar passar els dies sense esperança, sense trobar sentit al que vivim? I encara més: això és realment viure plenament?

En un món complex i incert, tenim l'oportunitat de ser portadors d'una manera nova de concebre la vida. Però, per fer-ho, primer cal fer-ne experiència. Com?

Hem nascut, sense haver-ho demanat, amb unes capacitats que ens han estat donades: hi ha qui té facilitat per comunicar-se, qui té una sensibilitat artística i creativa; tots disposem d'una determinada intel·ligència, i potser la vida ens ha brindat oportunitats úniques per desenvolupar-nos. La pregunta és: què fem amb tot això? Tenim dues opcions: fer ús d'aquestes capacitats només per al benefici propi, gaudint del que ens aporten, o posar-les al servei dels altres i compartir-les.

Potser la segona opció no ens reportarà un benefici econòmic immediat —que avui sembla ser el principal motor del món—, però sens dubte ens permetrà contribuir a construir una realitat diferent: un món on la competència no sigui un fi en si mateix, sinó un mitjà per millorar i créixer junts.

No és una realitat imposada, sinó un procés que comença en les relacions quotidianes i en les decisions que cadascú pren quan decideix actuar. Les persones que viuen així mostren, amb fets, que el canvi és possible. Allà on actuen, fan visible un nou paradigma i evidencien que aquest canvi és a prop.

Amb humilitat compartim allò que som i allò que tenim; acompanyem i oferim afecte a qui necessita la nostra calor i proximitat, alleujant patiments quan cal; visquem junts els valors que són motor de canvi per a una societat basada en la justícia, el respecte, la pau i la dignitat de totes les persones; una societat on es promou el perdó i la reconciliació i es busca el bé de tothom.

Junts tindrem més força i més credibilitat, sobretot si perseverem a les nostres eleccions. Que el nostre actuar no busqui reconeixement ni es base en el càlcul o l'interès. La transformació és lenta, de vegades imperceptible, però si som constants, el canvi es produeix, creix i es consolida. El futur es comença a fer present.