En aquest capítol de l'Evangeli de Mateu, els apòstols acaben de ser elegits per Jesús, que els crida pel seu nom i els confereix poders especials sobre els esperits impurs per expulsar-los, i el do de guarir tota malaltia i discapacitat. Jesús els dóna instruccions sobre on i com desenvolupar-ne la missió inicial. El missatge que han d'anunciar és clar: «El Regne del Cel és a prop» (Mt 10, 7).

La indicació de «anar i proclamar» el missatge encomanat subratlla, d'una banda, que el veritable deixeble és abans que res un predicador de la proximitat, i de l'altra, que la manera que tenen de caminar junts ha de ser anunci. De fet, a l'Evangeli de Joan, després de lliurar-los el manament nou, Jesús afirma: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13, 35).

«Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop”. (...) De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc».

El «Regne del Cel» és el nucli de l´anunci de Jesús. L'expressió afí «Regne de Déu» s'usava a l'Antic Testament per indicar el senyoriu, el govern i l'acció salvífica de Déu sobre la història humana. Ell és sobirà del món i sobretot del poble d'Israel, que esperava un descendent del rei David que restablisca la missió d'Israel entre la gent. En el Nou Testament, el mateix Jesús és presentat com a descendent de David i per tant rei. A diferència d'un regne temporal, el «Regne del Cel» és un regne de pau i de justícia, on es cuida dels pobres, on regeixen el perdó i la reconciliació i que portarà vida i llum a totes les nacions. Es tracta d'un regne que ja ha començat al món i al cor de les persones, però que es realitzarà completament quan Jesús torni.

«Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop”. (...) De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc».

Jesús anuncia que el Regne és a prop en el temps, és imminent. Per les seves paràboles, com la del gra de mostassa o el del llevat que fa créixer tota la massa, s'entén que aquell actua de manera misteriosa i humil però tenaç i al llarg del temps. «A prop» té també un sentit espacial. Quan els deixebles, que porten la presència de l'esperit de Jesús, s'hi acosten caminant, el Regne de Déu s'hi acosta. I quan, a l'Evangeli de Marc, Jesús diu a l'escrigui «No ets lluny del Regne de Déu» (Mc 12, 34), és probable que no només volgués dir «Has començat a entendre», sinó també «No ets lluny de mi».

«Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop”. (...) De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc».

Gratis tradueix un terme que a l'original grec significa com a regal. Això subratlla que tot el que els apòstols han rebut no se'ls ha donat perquè s'ho mereixin. La font és la generositat de Déu i el fet que hagin estat elegits per a una missió en concret.

Chiara Lubich escriu: «El Regne de Déu cal acollir-lo. És un do que Déu et fa. De fet, no hi ha esforç humà, intent ascètic, estudi o investigació intel·lectual que et pugui ajudar a entrar al Regne de Déu. És el mateix Déu qui ve a trobar-te, qui es revela amb la seva llum o et toca amb la seva gràcia. I no hi ha cap mèrit del qual et puguis vanagloriar o en què puguis recolzar-te per tenir dret a un do de Déu. El Regne se t'ofereix gratuïtament»^[1].

En acollir-lo, avui també estem cridats a continuar la tasca que Jesús va encomanar als apòstols: proclamar amb la paraula i amb els fets la proximitat del Regne, anunciar junts a cada ésser humà un missatge d'esperança: en aquest món tan afligit i incert, Déu l'estima immensament i ens estima a tots immensament.

Augusto Parody Reyes i l'equip de la Paraula de Vida

[1] C. Lubich, Paraula de vida, octubre de 1979: a Ead., Paraules de Vida/1 (1943-1990) (ed. F. Ciardi), Ciudad Nueva, Madrid 2020, p. 155.