El que va començar com la preparació d'un dinar per a la festa de la Pentecosta va acabar convertint-se en una experiència de col·laboració, confiança i trobada amb persones que habitualment romanien al marge de la vida parroquial.

L?organització d?una paella per a unes 160 persones semblava, en principi, un repte logístic. Tot i això, per a Maria Jesús va ser sobretot una oportunitat per descobrir com la unitat es construeix a través de petits gestos de confiança i servei.

Mentre preparava la jornada parroquial, va haver d'afrontar la malaltia i la posterior operació de cataractes del seu marit. Tot i així, va decidir seguir endavant. La compra d'ingredients, la recerca d'ofertes, l'elaboració dels tiquets o la necessitat d'emmagatzemar aliments van anar implicant, gairebé sense buscar-ho, veïns que normalment no participen a la parròquia.

Un va ser un cuiner jubilat que sol esperar fora mentre la seva dona assisteix a missa. Va acceptar dirigir la preparació de les tres paelles i va compartir diverses hores de feina amb la comunitat. Aquella col·laboració va fer caure prejudicis i va obrir un espai de coneixement mutu que tots van valorar.

Maria Jesús va decidir donar-li plena confiança per organitzar la cuina a la seva manera. El resultat va ser un dinar molt participatiu, amb famílies, nens i persones que hi acudien per primera vegada. La jornada va concloure amb jocs i un moment de pregària.

En mirar enrere, allò que roman no és l'èxit del menjar, sinó l'experiència d'una comunitat capaç d'implicar els qui solen passar desapercebuts i crear un ambient veritablement familiar. Com va escriure després el rector a la família, «això és ser Església i treballar per la unitat».