3 de juny
2 de juny
Generació Violeta: comunicar per construir unitat
Joves de tot Espanya van participar a la trobada “San Pedro V – edició Violeta”, experiència centrada en la comunicació com a camí d'unitat, diàleg i fraternitat.
Estimem-nos gratuïtament, com Jesús
Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop”. (...) De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc
Capacitats al servei dels altres
¿Ens conformem a viure en un món on impera «la llei del més fort»? On per tenir èxit cal aixafar o sotmetre els altres? On mirem l'altre amb desconfiança i, per por de perdre allò que tenim, aixequem barreres físiques o invisibles? ¿Ens resignem a deixar passar els dies sense esperança, sense trobar sentit al que vivim? I encara més: això és realment viure plenament? En un món complex i incert, tenim l'oportunitat de ser portadors d'una manera nova de concebre la vida. Però, per fer-ho, primer cal fer-ne experiència. Com? Hem nascut, sense haver-ho demanat, amb unes capacitats que ens han estat donades: hi ha qui té facilitat per comunicar-se, qui té una sensibilitat artística i creativa; tots disposem d'una determinada intel·ligència, i potser la vida ens ha brindat oportunitats úniques per desenvolupar-nos. La pregunta és: què fem amb tot això? Tenim dues opcions: fer ús d'aquestes capacitats només per al benefici propi, gaudint del que ens aporten, o posar-les al servei dels altres i compartir-les. Potser la segona opció no ens reportarà un benefici econòmic immediat —que avui sembla ser el principal motor del món—, però sens dubte ens permetrà contribuir a construir una realitat diferent: un món on la competència no sigui un fi en si mateix, sinó un mitjà per millorar i créixer junts. No és una realitat imposada, sinó un procés que comença en les relacions quotidianes i en les decisions que cadascú pren quan decideix actuar. Les persones que viuen així mostren, amb fets, que el canvi és possible. Allà on actuen, fan visible un nou paradigma i evidencien que aquest canvi és a prop. Amb humilitat compartim allò que som i allò que tenim; acompanyem i oferim afecte a qui necessita la nostra calor i proximitat, alleujant patiments quan cal; visquem junts els valors que són motor de canvi per a una societat basada en la justícia, el respecte, la pau i la dignitat de totes les persones; una societat on es promou el perdó i la reconciliació i es busca el bé de tothom. Junts tindrem més força i més credibilitat, sobretot si perseverem a les nostres eleccions. Que el nostre actuar no busqui reconeixement ni es base en el càlcul o l'interès. La transformació és lenta, de vegades imperceptible, però si som constants, el canvi es produeix, creix i es consolida. El futur es comença a fer present.
Paraula de vida
En aquest capítol de l'Evangeli de Mateu, els apòstols acaben de ser elegits per Jesús, que els crida pel seu nom i els confereix poders especials sobre els esperits impurs per expulsar-los, i el do de guarir tota malaltia i discapacitat. Jesús els dóna instruccions sobre on i com desenvolupar-ne la missió inicial. El missatge que han d'anunciar és clar: «El Regne del Cel és a prop» (Mt 10, 7). La indicació d'«anar i proclamar» el missatge encomanat subratlla, d'una banda, que el veritable deixeble és abans que res un predicador de la proximitat, i de l'altra, que la manera que tenen de caminar junts ha de ser anunci. De fet, a l'Evangeli de Joan, després de lliurar-los el manament nou, Jesús afirma: «En això coneixeran tots que sou deixebles meus: si us teniu amor els uns als altres» (Jn 13, 35). «Aneu i proclameu que el Regne del Cel és a prop. […] Gratis ho vau rebre; doneu-lo gratis». El Regne del Cel és el nucli de l'anunci de Jesús. L'expressió afí «Regne de Déu» es feia servir a l'Antic Testament per indicar el senyoriu, el govern i l'acció salvífica de Déu sobre la història humana. Ell és sobirà del món i sobretot del poble d'Israel, que esperava un descendent del rei David que restablisca la missió d'Israel entre la gent. En el Nou Testament, el mateix Jesús és presentat com a descendent de David i per tant rei. A diferència d'un regne temporal, el Regne del Cel és un regne de pau i de justícia, en què es cuida els pobres, on regeixen el perdó i la reconciliació i que portarà vida i llum a totes les nacions. Es tracta d'un regne que ja ha començat al món i al cor de les persones, però que es realitzarà completament quan Jesús torni. «Aneu i proclameu que el Regne del Cel és a prop. […] Gratis ho vau rebre; doneu-lo gratis». Jesús anuncia que el Regne és a prop en el temps, és imminent. Per les seves paràboles, com la del gra de mostassa o el del llevat que fa créixer tota la massa, s'entén que aquell actua de manera misteriosa i humil però tenaç i al llarg del temps. «A prop» també té un sentit espacial. Quan els deixebles, que porten la presència de l'esperit de Jesús, s'hi acosten caminant, el Regne de Déu s'hi acosta. I quan, a l'Evangeli de Marc, Jesús diu a l'escriva «No ets lluny del Regne de Déu» (Mc 12, 34), és probable que no només volgués dir «Has començat a entendre», sinó també «No ets lluny de mi». «Aneu i proclameu que el Regne del Cel és a prop. […] Gratis ho vau rebre; doneu-lo gratis». Gratis tradueix un terme que a l'original grec significa com a regal. Això subratlla que tot el que els apòstols han rebut no se'ls ha donat perquè s'ho mereixin. La font és la generositat de Déu i el fet que hagin estat elegits per a una missió en concret. Chiara Lubich escriu: «El Regne de Déu cal acollir-lo. És un do que Déu et fa. De fet, no hi ha esforç humà, intent ascètic, estudi o investigació intel·lectual que et pugui ajudar a entrar al Regne de Déu. És el mateix Déu qui ve a trobar-te, qui es revela amb la seva llum o et toca amb la seva gràcia. I no hi ha cap mèrit del qual et puguis vanagloriar o en què puguis recolzar-te per tenir dret a un do de Déu. El Regne se t'ofereix gratuïtament»[1]. En acollir-lo, avui també estem cridats a continuar la tasca que Jesús va encomanar als apòstols: proclamar amb la paraula i amb els fets la proximitat del Regne, anunciar junts a cada ésser humà un missatge d'esperança: en aquest món tan afligit i incert, Déu t'estima immensament i ens estima a tots immensament. Augusto Parody Reyes i l'equip de la Paraula de Vida [1] C. Lubich, Paraula de vida, octubre de 1979: a Ead., Paraules de Vida/1 (1943-1990) (ed. F. Ciardi), Ciudad Nueva, Madrid 2020, p. 155.
1 de juny
Conflicte i religió: més enllà de la confrontació
Col·loqui a Madrid amb la rabina argentina Silvina Chemen. Un testimoniatge viu que ens convida a construir ponts i descobrir l'esperança a través del diàleg de la vida.
