Treballar per la pau

Vivim un temps en què les tensions, els conflictes i els missatges d'odi semblen multiplicar-se: a les xarxes socials, a la feina, a la política, fins i tot a les famílies. També a escala global els conflictes armats arriben a xifres que no vèiem des de fa dècades. Tot això ens recorda que la pau mai no està garantida, sinó que necessita ser construïda cada dia.

Davant aquesta realitat, les paraules de Chiara Lubich el 2004 són també per avui:

«Tot poble i tota persona té un anhel profund de pau, de concòrdia i d'unitat. Tot i els esforços i la bona voluntat, després de mil·lennis d'història ens veiem incapaços de mantenir una pau estable i duradora. (…) perquè la pau no és només absència de guerra, de lluites, divisions i traumes». La veritable pau «és plenitud de vida i de joia, és salvació integral de la persona, és llibertat, és justícia i fraternitat en l'amor entre tots els pobles».

Treballar per la pau requereix posar-se en acció, prendre la iniciativa, de vegades amb creativitat.

També cadascú de nosaltres pot ser un “artesà de pau”: en allò petit del dia a dia i també en gran, unint-nos a iniciatives globals que promoguin la concòrdia i la col·laboració.

El projecte Living Peace[1]on el desig personal de fer alguna cosa a favor de la pau, ha esdevingut un programa d'educació a la pau. Actualment més de 2.600 col·legis i grups s'adhereixen a aquest projecte, i més de dos milions de nens, joves i adults dels cinc continents participen a les seves iniciatives. Entre elles hi ha el «dau de la pau» a les cares del qual estan escrites frases que ajuden a construir relacions de pau i que cadascú intenta posar en pràctica.

Recentment en un webinar titulat “Perdó i pau: el coratge de les decisions difícils”[2], es posava en evidència la importància del perdó i de la reconciliació per ser artífexs de pau reconstruint allò que s'havia trencat.

Finalment, un altre exemple és el del Mètode Rondine[3]: un laboratori a cel obert per sortir de la lògica de l'enemic. Israelians i palestins, serbis i bosnians, armenis i àzeris, però també malians, nigerians i colombians, i darrerament russos i ucraïnesos, han construït un camí viable per reparar les relacions destruïdes per l'odi i construir vincles sòlids a favor de la pau. Entre tots els joves que s'han acostat en aquests trenta anys a la Ciutadella de la Pau, un petit poble medieval a les portes d'Arezzo, avui trobem polítics, ambaixadors, empresaris, joves líders que posen la vida al servei de curar les ferides d'aquests conflictes dolorosos, assentant les bases d'un futur que entrellaça relacions pacificades i desenvolupament. Per viure aquesta Idea, proposem-nos sembrar pau allà on estiguem, perquè cada pas cap a la pau ens fa més plenament humans i apropa tota la societat a un horitzó de justícia i fraternitat.