Phra Maha Thongrattana Thavorn, monjo budista tailandès, va morir la matinada del 10 de novembre passat. La seva vida posa en relleu un camí de diàleg entre les Religions i el seu compromís de treballar per un món unit, per l'entesa mutu i per la pau.
El seu contacte amb l'espiritualitat de la unitat va tenir lloc el 1995, en una visita a Loppiano (Florència), ciutadella internacional del Moviment 1 , on va conèixer a Chiara Lubich. Anys més tard, recordant aquesta primera trobada cara a cara amb Chiara, diria:
“Vaig quedar fascinat per la seva persona, pels seus ulls, per la seva senzillesa, la seva pressa, el respecte pel que sóc, l'escolta profunda, l'atmosfera indescriptible.”
Per la seva banda, Chiara va reconèixer-hi una ànima d'extraordinària profunditat, capaç d'il·luminar amb autenticitat i respecte el camí del diàleg interreligiós, d'aquí el nom de Llum Ardent amb què molts el coneixen.
A partir de llavors, el monjo tailandès es va convertir en un fidel amic del Moviment, participant en nombrosos esdeveniments tant a Àsia com a Europa. La seva presència era discreta però intensa, i el seu missatge sempre és clar: les religions no han de competir, sinó col·laborar pel bé de la humanitat.
La notícia de la seva mort s'ha difós ràpidament entre les comunitats dels Focolars de tot el món, a través d'un escrit que Margaret Karram, presidenta del Moviment, va enviar a tothom recordant-ne la figura. Entre altres coses, deia:
«Va viure plenament el nom que Chiara li havia donat, sent a tot arreu un instrument de llum, consol i esperança. Fins al final, va estimar i viure per construir la fraternitat. Durant la seva vida va saber parlar de la unitat d'una manera singular, amb saviesa i passió a través de llibres, revistes, programes de ràdio i trobades amb monjos i laics budistes, cosa que també li va comportar dificultats. Un dia un monjo li va preguntar, perplex: “Mestre, vostè segueix una dona cristiana?”. Ell va respondre: "No segueixo una dona, sinó el seu Ideal de fraternitat universal. Ella no és només per als cristians, també és nostra".
En el seu últim missatge em va escriure: "Margaret, pateixo, però resisteixo, resisteixo, resisteixo, perquè el meu patiment no és res comparat amb el de Jesús a la Creu. Resisteixo perquè sóc fill de la mare Chiara. Recorda: ja no ens veurem, però un dia tornarem a veure'ns. Aviat aniré a estar amb ella".
Personalment, guardo al meu cor cada paraula que em va escriure i cada consell que em va donar. Em va ensenyar què significa “resistir per amor”, i la seva unitat amb mi va ser un regal preciós que no oblidaré mai».
Activar els subtítols – L'original està doblegat en italià.
