“Sigueu una família”. Aquesta frase del testament espiritual de Chiara Lubich va ser el fil conductor de la Mariàpolis celebrada del 3 al 5 d'octubre a la Vall del Jerte. Un entorn ple d'aigua, silenci i bellesa que va ajudar a descobrir Déu en allò quotidià, entre la natura i les relacions que neixen de la trobada.
Setanta-tres persones van participar en aquesta Mariàpolis, acompanyades per membres del Moviment dels Focolars de Sevilla i del Focolar “Projecte Jove” de Madrid. S'hi van unir una vintena de persones d'altres regions, construint una comunitat diversa on van conviure adults, joves i nens, amb activitats adaptades a cada etapa de vida.
Des del primer dia, el clima va ser una família que es va teixint: de les primeres salutacions a les converses profundes, dels jocs als moments de silenci. A través del recorregut històric de les Mariàpolis i la reflexió sobre el carisma de la unitat, es va aprofundir en l'art d'estimar i en la proximitat a l'estil de Déu. Paraules que no es van quedar en teoria: van ser viscudes en gestos concrets de reconciliació, escolta i alegria compartida.
Un dels moments més significatius va ser el passeig meditatiu; una caminada en petits grups on cada participant va poder obrir el seu cor i compartir com fer camí junts: a la família, la feina, l'escola o l'entorn social. També es va presentar el projecte educatiu Living Peace 1, que promou la cultura de la pau i la seva aplicació concreta a una escola de Badajoz. Els tallers i activitats van ajudar a descobrir que cada persona pot ser “artesana de pau”, capaç de sembrar-la dins seu, entre els altres i al món.
La música també va tenir el seu espai, com un llenguatge que uneix i harmonitza. Cançons, guitarres i veus van teixir moments de comunió que van incloure els més petits.
Diumenge, la comunitat parroquial de Sant Miquel Arcàngel va acollir tots els participants a l'Eucaristia, compartint junts la taula i la fe. Abans d'acomiadar-se, hi va haver temps per conèixer la vida del poble i la seva riquesa: les cireres de la Vall del Jerte, símbol d'una terra fecunda i generosa, com ho van ser els cors que s'hi van trobar.
Els qui van participar van tornar a casa amb un sentiment comú: gratitud i compromís. Gratitud per allò viscut i compromís amb una vida on la fraternitat i la pau no siguin un ideal llunyà, sinó una realitat quotidiana.
Perquè, com es va repetir moltes vegades, ser família és possible.
