Més enllà de veure-la com una especulació abstracta, l'Ontologia Trinitària cerca contribuir a la resposta a reptes contemporanis com són la fragmentació social, la crisi de sentit o el diàleg interreligiós. Aquesta disciplina emergent proposa que el Ser no és solitari, sinó essencialment relacional, amor trinitari, oferint una nova clau de lectura per a la filosofia, la teologia i la vida quotidiana.

L'Ontologia Trinitària s'emmarca en la intuïció de Chiara Lubich i s'ha anat desenvolupant acadèmicament per teòlegs i filòsofs com Piero Coda i Klaus Hemmerle, que li va donar el seu impuls definitiu i identitari el 1976, introduint la fórmula de manera explícita en la tesi número 9 del seu escrit.

La clau és superar la visió estàtica de Déu i de l'ésser humà. Si Déu és Trinitat -relació eterna-, aleshores tota la realitat creada porta la marca de la relacionalitat.

Un aspecte nou d'aquesta disciplina és que no és només teologia -estudi de Déu- ni només filosofia -estudi de l'ésser-, sinó un «tercer espai» on totes dues es fecunden mútuament. El títol d?un dels seminaris celebrats a Espanya ho il·lustra molt bé: «L?amor trinitari enriqueix la filosofia i la teologia».

Al nostre país ja s'han celebrat cinc seminaris organitzats per l'editorial Ciudad Nueva amb la participació de diferents experts espanyols i llatinoamericans, així com alguns professors de l'Institut Universitari Sophia de Loppiano, a Itàlia.

L'últim seminari es va realitzar a Granada l'octubre passat i va ser acollit per la comunitat del Moviment dels Focolars en aquesta ciutat que, a més, va col·laborar en la presentació del primer volum del Diccionari Dinàmic d'Ontologia Trinitària. Com afirmava un dels organitzadors, “va ser un moment de comunitat, de família, lloc privilegiat per posar en pràctica aquestes relacions trinitàries”.

En efecte, l'Ontologia Trinitària s'aprèn a base d'exercitar-la en un lloc, en una aula d'estudi i de recerca, que és laboratori de pensament i alhora recinte d'entrenament de vida i amor.
O sigui, un taller on tots i cadascun són actors i protagonistes; responsables en el propi camí els uns dels altres, de manera recíproca.